Queixar-nos o actuar

Perdonin el to impertinent, però m’agradaria fer una pregunta a totes aquelles persones que es van indignar tant per les pressions efectuades des del govern espanyol per evitar la ratificació de la Federació Catalana de Patinatge a Fresno: què s’esperaven? 679PX-~1Que no hem après res en els tres-cents anys d’incorporació a la corona espanyola?

El que hauria estat una sorpresa i hauria merescut les primeres planes de tots els mitjans és l’aval de la Federació espanyola i la foto dels respectius dirigents, catalans i espanyols, fent-se la foto orgullosos d’haver assolit una entesa plurinacional en el marc del nou estat amb nou tarannà. Però res. Res allà, i caldria saber si també res per part dels homòlegs socialistes d’aquí. En tot cas, encara hem de veure un sol socialista català treballant per aquesta causa, i només ens cal saber si algun hi va jugar en contra.

Sigui com sigui, ja sabem que el poder polític espanyol ha actuat com sempre -en aquest cas és boicotejant les legítimes aspiracions internacionals de l’esport català-, potser nosaltres podríem fer un pas més enllà i mirar de no actuar, precisament, com sempre.

I el de sempre és la queixa cridanera, i després és la queixa modulada, i a continuació és la queixa somorta… i al capdavall res, silenci.

Ara que es pensen que la tempesta ja ha passat i que hem recuperat l’amnèsia de sempre, ara és el moment d’actuar amb intel·ligència.

Actuar amb intel·ligència, en aquest cas, vol dir entendre que aquesta forma d’actuar és la forma pròpia dels governs d’Espanya. I dic els governs perquè aquí el color no és realment important. El fet és que per molt que mirin de marejar la perdiu l’Executiu Zapatero no farà possible que el català sigui una llengua de ple dret a Europa; ni farà res per situar Catalunya al lloc que li pertoca allunyada del cafè per tothom; ni aprovarà un Estatut que inclogui avenços en la sobirania de Catalunya ni, molt menys, un concert econòmic just…

I no ho farà perquè ni que fos veritat que hi ha voluntat de fer-ho, els poders socials, polítics i econòmics espanyols no permetran mai un nou ordenament que els obligaria, precisament, a variar el plantejament d’una Espanya on viuen confortablement. Als responsables polítics de la Catalunya d’avui ens cal demanar-los que deixin de fer el préssec o que deixin de prendre’ns el pèl.

En tot cas, i si els sono massa pessimista, m’avinc a dir que no hi ha més acords que aquells que signen dues parts, que tenen terminis tancats i que no tenen lletra petita. D’aquests els que vulguin, però em temo que en signarem pocs.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s