Txetxènia?

El destí ha volgut fer coincidir la presentació de l’informe d’Amnistia Internacional sobre l’estat dels drets humans –sobretot dels drets civils- a Rússia, amb el fatal desenllaç del multitudinari segrest en un teatre de Moscou per part d’activistes txetxens.

L’Informe d’Amnistia centra una part important de la seva denúncia en l’actuació dels cossos policials i militars russos en territori txextè. Mass_grave_in_ChechnyaRas i curt: la brutalitat, la destrucció i la mort estan arribant a uns nivells difícilment imaginables en aquest territori. Un territori on, a més, el govern rus té vetada l’entrada a la premsa internacional i on fa anys que no hi poden entrar observadors. Per Putin i els seu govern, Txetxènia és una ‘qüestió interna’ que no necessita testimonis molestos. I el silenci obligat de la premsa s’afegeix a un sorprenent silenci per part de la comunitat internacional. Més enllà i tot: encara ressonen les felicitacions caluroses per haver resolt el segrest, tot i l’immens rastre de sang que ha deixat.

640px-Evstafiev-chechnya-boy-house-burnsUn cop més trobem a faltar veus valentes que vulguin anar més enllà de ‘eixos del mal’ i de buscar adjectius cada cop més forts i greus per afegir al tantes vegades sentit de ‘terroristes’. Necessitem anar a les arrels profundes de cada conflicte per entendre accions desesperades com les que s’ha viscut a Moscou.

Txetxènia, com Palestina, com Còrsega –i com Euskadi i com Catalunya- és una nació integrada de forma antinatural al si d’un Estat que no reconeix cap de les seves formes d’identitat, cap de les seves formes de vida i que només aspira a enfrontar-s’hi i a vèncer per la força. En cada cas l’enfrontament és més o menys fort, més o menys violent, però posa de relleu una reivindicació justa: el dret a l’autodeterminació de cada poble.

L’únic món possible és un món on totes les veus tinguin el seu espai en un mateix pla. El món impossible, el que ens porta cap al desastre, és el que s’entesten a dibuixar els Bush, Sharon, Putin i Zenin del món, amb la connivència dels Berlusconi, Aznar i Blair. Per un costat un camí difícil, per l’altra el precipici. I sembla que anem cap aquest darrer.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s