Europa

A mi m’agrada Europa. M’agrada passejar pels carrers vius de Sarajevo, m’agrada el regust clàssic i antic d’Skopje, m’agrada el barri llatí de Marsella, m’agrada el Soho londinenc i m’agrada passejar per Christiania, a Copenhaguen; m’agrada, també, anar amunt i avall dels Països Catalans, m’agrada visitar els meus amics bretons, m’agrada omplir-me de verd a Euskadi…

European_Parliament_-_HemicycleI saben què passa? Doncs que bona part de les persones i de les nacions que em fan estimar Europa, no surten enlloc en això que anomenen la Comunitat Europea, i  precisament perquè no surten i perquè me les estimo resulta que jo sóc antieuropeu o, en el millor dels casos, euroescèptic. Mirin, la cosa podria tenir gràcia si no fos perquè, a sobre, per uns resultats esquifits als comicis europeus, m’hagin de fer sentir culpable per  manca de responsabilitat democràtica.

A mi em sembla que Europa, tal com l’entenen ells, interessa poc perquè precisament ells -que són poquets i són els de sempre- no tenen cap interès per nosaltres: les europees i els europeus. I és tant així, que avui ens trobem amb els principals responsables polítics de l’Europa comunitària fent referència al referèndum per aprovar la nova Constitució Europea com si fos un tràmit administratiu més.

Doncs jo, si fos d’ells, vigilaria perquè per molt que engreixin la maquinària política i mediàtica, l’Europa seva cada cop s’assembla menys a l’Europa nostra. I la gent del carrer podem semblar rucs, però em penso que tampoc no ens faran arribar tant lluny.

A casa nostra, sembla difícil que es pugui aprovar una Constitució que no entén la nostra llengua ni ens reconeix com a cultura ni com a nació. Caldrà, és clar, que els partits catalans siguin conseqüents i no ens vulguin fer combregar, una vegada més, amb rodes de molí. Entenc jo, i ja em perdonaran, que ni aquesta és la nostra Europa ni aquesta la nostra constitució.

Nosaltres, és clar, no ens quedarem amb el no fixat i les mans travades, i continuarem fent feina a Sarajevo, recolzant les escoles bretones, descansar a les terrasses d’Skopje de camí cap a Pristina, gaudint dels colors al Soho i imaginant tots els futurs volguts al barri de Christiania… I estimant Europa, que s’ho val.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s