Nació i territori

Corre l’anècdota que un dia algú li va preguntar al professor Fabià Estapé què calia fer amb la Catalunya rural i ell va respondre, amb la ironia i la sorna que el caracteritzen: ‘Asfaltar-lo’.

OdènMés enllà de l’anècdota i la ironia d’aquest personatge necessari, sembla com si aquell dia un munt de persones de l’àrea metropolitana haguessin escoltat el professor Estapé i, sense gens de sentit de l’humor, haguessin considerat la seva proposta del tot encertada.

Ho dic perquè he viscut amb certa preocupació i una mica d’emprenyada –segur que m’ho permeteu- el procés i el desenllaç de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 16 de juny. I és una preocupació i una emprenyada que han anat més enllà del color polític resultant i que es centren, sobretot, en la preeminència d’un pensament únic barceloní que no només ignora sinó que ja clarament s’enfronta a la resta del territori.

Perquè s’ha sentit tant poc l’argumentari que es refereix a una victòria electoral que s’ha produït a 35 de les 41 comarques catalanes? Perquè ERC privilegia en la seva estratègia política la captació del vot urbà i consideri un segon estadi que es pot posposar sense problema la implantació a la resta de comarques? Perquè un canvi de cares i de colors insisteix amb atorgar la presidència a un barceloní de la zona alta? Perquè el moment en què el PSC retrocedeix a les comarques és el moment que tria ERC per atorgar-li la presidència? Per què es dóna per fet que el sistema electoral que equilibra el territori i ens dóna veu i vot en igualtat de condicions a les comarques és injust?

No és l’objectiu d’aquestes línies rememorar episodis conflictius de la nostra història però de la mateixa manera que un dia vàrem viure la revolta dels segadors, potser hi ha més d’una comarca on la gent esmola l’eina i afina la llengua per explicar a tots els que viuen entre Badalona, l’Hospitalet i Collserola que hi ha una altra manera de viure, una altra manera d’entendre el país, una altra manera d’entendre la política i, per descomptat, una altra manera d’entendre el món.

Potser no serem més persones, però tenim més arbres, més terra, més mar i més vent que ens neteja el cor i el cervell i ens fa entendre que sense territori no hi ha país, i que sense país no hi ha futur.

I si no és així, que els ho expliquin a tots els que fan cua cada divendres per fugir d’una forma de vida que no és vida i que quan arriben a l’espai obert obren els ulls, els porus i somriuen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s