…. i el país no fa vacances

No, els països no fan vacances per be que tenen territoris i èpoques que els fan mes propicis per a la mirada lenta fruit de les estones xafogoses.

Palau de la Música

Palau de la Música

Precisament ara que s’ha obert el debat de quin ha de ser el nostre model turístic, he tingut l’oportunitat de passar les estones a cavall de quatre comarques –el Baix Camp, l’Alt Camp, Les Garrigues i el Priorat-, sense allunyar-me mes d’una hora de Reus, i amb la certesa de visitar terres on convivien l’ignot i el conegut en perfecta harmonia. No hi he trobat –ho dic d’entrada- ni platja, ni he buscat volgudament el sol; i l’alcohol ha estat nomes el company just per assaborir les estones de conversa i els menjars. Cap model esgotat, doncs.

He pogut visitar sense aglomeracions, ermites en un escenari únic com la de Sant Salvador a Margalef, Sant Antoni i Santa Magdalena a Ulldemolins, Sant Joan del Codolar a Cornudella, Sant Miquel de la Tosca al Vilosell, Sant Roc i la Mare de Deu de la Foia a Cabaces, la Mare de Deu de la Bovera entre Guimera i Ciutadilla i he davallat cap el Monestir de Santes Creus i Vallbona de les Monges. En aquest darrer m’he pogut acostar a la tomba de la reina Violant d’Hongria, i he recordat golut els temps de país pròsper i respectat, i el temps de persones nouvingudes, com ella mateixa, que van fer de la llengua la seva via principal cap a la integració i cap a l’estimació.

El país no fa vacances i tampoc en fan els que mantenen viu el territori mes enllà de noms recorrents de l’imaginari turístic català: fondes i restaurants sense mes pretensió, que no es poca, que donar el servei volgut i la conversa digna.

Travesso camps arrenglerats i feixes cuidades per noms anònims que nomes coneix i reconeix aquell pam de terra, masos de mida curta i troç mimat que nomes s’entenen des de la mesura que s’allunya de les modes i dels moments. Fa temps que ens mirem el progrés des del mirall de la tecnologia i els serveis de vint-i-quatre hores sense fi, però sempre que viatjo nord enllà i passejo per l’Europa neta i polida no puc evitar d’envejar-los precisament allò que hem tingut i que estem a punt de perdre: l’horari del sol i el verd ordenat arreu. Per això també ha estat il·lustratiu el passeig d’aquests dies: els pobles tenen horaris, els mateixos que tenen les cases on hem menjat, els mateixos que marquen la vida rere els murs de les ermites i els convents; els mateixos que sumats tanquen el cicle cada any i que cada any es irrepetible.

I la mida humana de les coses. Potser sona estrany escrit per algú que els darrers mesos des de Ulaan Baatar, a Mongòlia, fins a Peshawar al Pakistan, passant per Sarajevo a Bòsnia, però estic convençut mes que mai que ens cal recuperar la mida humana de les coses. Arribem al paroxisme de la competència sobre qui fa el viatge mes llarg, mes llunya, mes car, però al mateix temps som els qui coneixem pitjor el nostre entorn, els qui hem oblidat mes la nostra historia, i els que, per tant, tenim el futur mes desconegut i imprecís. Un poble sense memòria es un poble mort, i es per això que necessitem un tomb per casa: trepitjar els mateixos camins que els nostres avis, per menjar els mateixos plats que feien les nostres avies i per saber que diuen els campanars. El viatge mes llarg, el mes profitós, es el que ens du al fons de la nostra memòria. Es l’únic viatge que ningú no pot fer per nosaltres, el mateix que si fem plegats ens aboca a un futur arrelat. 

Tot plegat per tornar a Reus i mirar-ho d’explicar a  algú que no respongui “-no fas vacances?”. I penso que soc afortunat perquè tinc estones per viure la terra, per no fer vacances. Les mateixes que no fa el meu país. Com tants d’altres.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s