Aquest articulista comença a tenir por de cansar els lectors amb respostes continuades a declaracions i accions que ens arriben des de les espanyes, però suposo que entendran que massa sovint quan oferim el silenci com a resposta, algú podrà pensar que hi estem d’acord o que tenen raó.
De fet, caldria tenir molt poca raó per donar per bones les iniciatives que permetran pagar amb fons públics la recuperació històrica i física dels membres de la ‘división azul’, o per donar credibilitat a unes declaracions que fa un estómac agraït com el president de la CEOE Sr. Cuevas; però estic convençut que cal mantenir el to i la denúncia per estar segurs que seguim entenent la democràcia i el diàleg com un escenari per al que encara ens queda un bon camí per arribar.
Queda clar que la política majoritària espanyola –socialistes i populars- ha iniciat l’any electoral instal·lat en el despropòsit i en l’insult, amb una orientació clara cap a Euskadi i Catalunya –i que vigilin els gallecs!-, i potser aquest és el millor moment per entendre i per demostrar que un altre horitzó és possible i que una altra manera de relacionar-nos amb el món també és possible més enllà d’Espanya.
Alguna fina línia devem estar travessant quan el president del Govern Català, Jordi Pujol –que al marge de fílies i fòbies tothom coincidirà en el fet que és un gran estadista i ha estat un dels més grans polítics d’Europa dels darrers temps-, es veu obligat a rebutjar la representació de les comunitats autònomes en una acte d’exaltació constitucional.
No cal, doncs, perdre els nervis a cada provocació. Però proposo que cada vegada que votin –i en els propers mesos hi ha dues conteses importants- la mà no els tremoli i tinguin bona memòria.
VÍCTOR TERRADELLAS I MARÉ 