Sense notícies d’Euskadi

Hi ha catalans, uns quants, que sempre hem defensat l’excessiva preocupació que des de molts sectors polítics del nostre país es mostra per allò que passa al País Basc. Sobretot, perquè és una energia que necessitem, molt, a casa nostra.

Hi ha, però, situacions i fets que fan del tot impossible restar passius i que ens obliguen a posicionar-nos. Ni que sigui perquè mai no ens puguin dir allò que en Primo Lévi retreia als seus conciutadans després de la II guerra mundial: ‘tan culpables són els que van fer com els que van callar i no van fer res’.

El discurs del broc gros que des d’arreu de l’Estat es fa sobre el País Basc ha arrelat, i aquest arrelament ens ha convertit en persones porugues. Defensar qüestions bàsiques en democràcia com el dret d’associació, de manifestació, d’expressió o de llibertat d’expressió es converteix en una feina feixuga que sempre té una immensa espasa de Democles a sobre: que t’acusin, com a mínim, d’amparar i defensar els postulats d’ETA.

Ens cal perdre complexes, i hauríem de no tenir cap mena d’angúnia per denunciar que allò que està fent el govern d’Aznar al País Basc és una cursa folla que només assegura més patiment, més divisió i allunya les persones que hi viuen d’una pau justa i dialogada.

PROTES~1Després del tancament d’Egunkaria (un fet inèdit en les darreres dècades a qualsevol país de la UE), després de fer desaparèixer la segona força política amb més representants electes sorgits dels darrers comicis municipals, ara s’han despenjat amb una operació contra l’Udalbiltza –l’assemblea d’edils de tots els territoris bascos-.

Els qui desitgem un futur de pau per al País Basc ens preocupen aquestes accions perquè quan es tanca un diari, quan s’impedeix la participació política, quan es detenen càrrecs electes, es van tallant i destruint els espais on, en democràcia, es busca i es raonen les solucions als problemes socials i polítics.

L’Estat té totes les de guanyar. Guanyarà aquesta batalla i probablement guanyarà la següent però això no acabarà amb aquesta cursa sense sentit. El més trist és que tothom sap que això només s’acaba en una taula de diàleg on hi sigui tothom. Ho saben i no fan res. Són uns covards.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s