El ‘castilla’, allà i aquí

Durant l’any 2000 Acció Solidària ha desenvolupat diferents projectes de canalització d’aigües en comunitats indígenes tzeltals a l’Estat de Chiapas, a les portes de la Selva Lacandona. El desenvolupament d’aquests projectes ha permès els logistes catalans desplaçats a la zona establir vincles humans importants amb les persones que viuen a aquestes comunitats.

Potser ara és un bon moment per explicar quin va ser un dels principals punts de trobada entre els catalans i les catalanes que hi van treballar, i els habitants d’aquestes comunitats indígenes.

NebajLa gent tzeltal anomena ‘castilla’ a la llengua espanyola. Una llengua que desconeixen més d’un 90% dels habitants d’aquestes comunitats i que els impedeix d’accedir als cicles de formació secundària i superior. Pel que fa a l’educació primària, tot just fa un parell d’anys que promotors d’educació -sorgits de la iniciativa social privada i sense cap recolzament públic- escolaritzen els infants en la seva pròpia llengua.

Per molta d’aquesta gent va ser una sorpresa saber que nosaltres no érem espanyols, que també parlàvem la llengua d’una cultura que durant segles ha estat menystinguda i sovint perseguida per l’Estat espanyol, i que parlant aquesta llengua -nosaltres o els nostres avantpassats- sovint ens hem sentit estrangers a la nostra pròpia terra.

I dèiem que ara pot ser un bon moment per recordar aquesta experiència, perquè després de les malintencionades paraules llegides pel rei Juan Carlos -i redactades, cal recordar-ho, des del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya- ens imaginàvem quina cara faria tota aquella gent en sentir la justificació feta des de la Casa del Rei en el sentit que les paraules s’havien tret de context i ‘es referien a la implantació de l’espanyol a Amèrica a partir del segle XV’.

Si pels parlants de gallec, basc o català resulten insultants aquestes paraules, ho són en la mateixa mesura per als parlants i descendents dels parlants de les nombroses llengües indígenes del continent americà que han patit la persecució per part de l’Estat espanyol. Una persecució que no s’ha restringit a la seva llengua, cultura i tradició, sinó que també ha comportat la persecució física dels seus membres. Encara avui, la tradició oral permet conèixer la brutalitat que van patir aquestes nacions indígenes i encara avui els seus integrants esperen una esmena, un reconeixement oficial que no arriba. Ja l’any 1992 van aguantar l’escarni de la celebració d’un suposat ‘Encuentro de Culturas’ i encara avui han de sentir com un rei Borbó espanyol manipula la història i parla de la llengua espanyola com a ‘llengua de trobada’.

Ni allà, ni tampoc aquí, els pobles hem fet nostre, per voluntat libèrrima, l’idioma de Cervantes. Allà i aquí la llengua espanyola ha estat la llengua imposada per l’Estat. Aquí, durant prop de tres segles, i allà. durant més de cinc, l’Estat espanyol no ha dubtat ha posar al servei de la dominació lingüística els poders legislatiu, executiu i judicial. Un Estat que encara ara s’entesta, amb perillosa tossuderia, a no recordar la història, a no aprendre del passat, i que s’aboca a repetir-la.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s