La remor de la guerra

Ens cal entendre que des de les comunitats nacionals es pot construir un nou mapa del món.
 
globe-71443_640Hi va haver un temps en què la idea del Sud era una idea llunyana, gairebé imaginària, que vivia en l’imaginari col·lectiu en forma de frases que parlaven dels ‘negrets de l’Àfrica’ i de contes fantàstics que parlaven d’homes vestits de blau que vivien al desert i viatjaven amb camells.La televisió va disparar el tret de sortida de la globalització i el Sud va prendre forma i fons. Van arribar els ventres inflats barrejats amb paisatges exòtics sempre llunyans. I entre imatge i imatge, va anar creixent la certesa de saber-nos integrants de la cinquena part que ho té tot, gairebé tot.Però vam instal·lar malament els emissors i els receptors i el Sud immens també va veure com vivim i quina és la torna de l’expoli i l’oblit. Un dia va sonar una bomba a l’Alger afrancesat per força, un altre dia es va vessar sang entre els esportistes de Munich, les vídues txetxenes s’immolaven a Moscou, els avions omplien de morts Nova York i els trens vessaven sang a Madrid.

I mentre decidim si la hipoteca i la visa ens permeten unes vacances llunyanes, una casa més gran i un cotxe més potent, les bombes i els suicides fan forat a Kabul, Bagdad o Marib, amb justa correspondència a Glasgow, Londres i París.

Podem triar la pastanaga i seguir fent voltes al voltant de la sínia, però ja no tenim excusa. La remor de la guerra espatega cada cop que escoltem la ràdio, encenem la televisió o obrim un diari. Treballar només per garantir el nostre benestar en el pam quadrat de propietat privada que ens permet el benestar justet deixa de tenir sentit.

Ens cal, sense més dilació i sense perdre el temps, incorporar-nos i ser part activa en els respectius projectes col·lectius que van més enllà dels petits interessos individuals. Ens cal entendre que des de les comunitats nacionals es pot construir un nou mapa del món de concepció horitzontal i amb espai per tothom.

A casa nostra ens cal reconèixer que Espanya, per dir-ho planerament, ha estat un negoci ruïnós per Catalunya ens el darrers tres-cents anys. Ens cal assumir que formar part d’aquest Estat només ha provocat opressió, dolor i estafa a nivell nacional mentre que a escala internacional ens hem mogut entre el ridícul, el colonialisme ranci i un etnocentrisme demolidor amb totes les cultures amb qui s’ha relacionat.

Ara que els vells Estats del món occidental es mostren incapaços d’entendre el nou món i els reptes que planteja, ara que la remor de la guerra travessa les finestres de casa, ara és un bon moment per dir prou i per assumir, dempeus, el repte col·lectiu de convivència i determinació que ens planteja un planeta que s’esquinça.

Diran que no, que som massa petits, que ens hem de fer grans, que poc a poc… però hem de tenir clar que s’han tornat sords de tant no voler rescoltar i nosaltres no. Sentim la remor de la guerra i hi volem fer alguna cosa.

Víctor Terradellas i Maré

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s