Qui té por del del dret a decidir?

No deixa de ser curiós que els que estan absolutament convençuts del resultat negatiu d’aquesta consulta siguin els mateixos que fan tot el possible per desacreditar-la i impedir-la. Democràcia, en diuen.

Catalunya no és Kosovo. EBULLI~1Clar. Però Kosovo demostra que és possible un procés unilateral d’independència, sense acord amb l’antic Estat i comptant amb el suport de la Unió Europea, les Nacions Unides i, específicament, dels Estats Units.

Catalunya no és Montenegro. No, segur. Però Montenegro crea un precedent internacional sobre quin és el percentatge mínim que la comunitat internacional està disposada a acceptar en un referèndum d’autodeterminació per avalar una declaració d’independència.

Catalunya tampoc no és Escòcia, ni el Quebec, ni Euskadi, però no tinguin cap mena de dubte que cap d’aquestes nacions arribarà a la meitat del segle XXI incorporades, com ho estan ara, als estats britànic, canadenc i espanyol.

Segur que existiran tensions, i segur que serà necessari emprar mètodes profundament democràtics per donar resposta als nombrosos conflictes que generaran els respectius processos de determinació política. Però seran problemes menors perquè, al capdavall, es tracta de processos que tenen com a objectiu la millora de la qualitat de vida col·lectiva de les respectives societats que tenen i volen exercir el dret a emancipar-se.

Perquè el dret a l’autodeterminació, el dret a decidir no és un dret inventat o promogut per les formacions nacionalistes o indepedentites sinó que –tal i com no es cansa de repetir el Lehendakari Ibarretxe- és un dret essencialment democràtic nascut de la voluntat de permetre que les persones opinin com volen viure i com volen organitzar-se.

A Catalunya, però, seguim amagant el cap sota l’ala i mirant d’interpretar -sovint interessadament- quin sentit de vot hi hauria respecte una proposta d’independència: fem servir enquestes, mirem d’extrapolar resultats de comicis espanyols o catalans per fer pujar o baixar percentatges… Però encara és hora que ens plantegem seriosament un full de ruta que ens permeti arribar a una consulta popular sobre una qüestió tan simple com és aquesta: com volem viure?

Voler veure en una qüestió simple i planera com aquesta alguna llavor de discòrdia, violència o enfrontament només es pot fer des de la projecció de les pròpies pors i de les pròpies febleses d’aquells qui neguen a les persones i a les nacions el dret a decidir. En paraules de Koffi Annan, són formes pròpies d’aquells qui no creuen sigui possible estimar el que ets sense odiar el que no ets.

No deixa de ser curiós que els que estan absolutament convençuts del resultat negatiu d’aquesta consulta siguin els mateixos que fan tot el possible per desacreditar-la i impedir-la. Democràcia, en diuen.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s