Catalunya a Europa, ara sí

Ambdues circumstàncies poden evolucionar de feblesa a fortalesa si hi ha una aposta ferma, en clau de nacional, de les formacions polítiques catalanes en els propers comicis europeus.

European_flag_in_Karlskrona_2011Tot i la innegable trascedència que tenen les decisions que es prenen a Brussel·les sobre el conjunt de persones que vivim i treballem al si de la Unió Europea, cal reconèixer que en general la ciutadania no té aquesta percepció i que sovint tot allò que fa referència a temes comunitaris sóna llunyà i genera poca implicació social.

A Catalunya estant, cal afegir a aquesta llunyania una certa idea de rebuig dels organismes i institucions comunitàries cap al nostre país pel fet de no facilitar l’ús de la llengua catalana com a llengua europea de ple dret i per la impossibilitat de les institucions catalanes de ser reconegudes com a legítimes interlocutures per a aquelles qüestions que afecten, directament, la quotidiniatat de la societat catalana.

Ambdues circumstàncies poden evolucionar de feblesa a fortalesa si hi ha una aposta ferma, en clau de nacional, de les formacions polítiques catalanes en els propers comicis europeus.

Efectivament, som capaços de trobar un gruix de raons nacionals i internacionals per proposar una entesa de totes aquelles formacions polítiques catalanes que poden assumir un programa de mínims pel que fa a reivindicacions catalanes enfront de la Unió Europea.

Es pot dir, amb raó, que aquestes raons també haurien estat vàlides de cara als comicis espanyols o que ja hi ha experiències similars al Senat, però cal deixar clar que el que proposem en aquest article és una proposta inequívocament nacional catalana i que cal allunyar de les respectives estratègies polítiques que cada partit dibuixa en el marc de la política catalana i espanyola.

Quan parlem d’un programa de mínims a Europa ens referim a la necessitat de bastir una força política catalana al si d’Europa amb l’objectiu d’insistir de forma intel·ligent, raonada i persistent sobre la necessitat que el Govern de Catalunya esdevingui interlocutor de ple dret en totes aquelles qüestions que ens afecten directament la societat catalana i, en segon lloc, mantenir el pols i treballar per tots els conductes i vies possibles per aconseguir la plena utilitat de la llengua catalana al si de les organismes i de les institucions europees.

I els integrants? Doncs sembla clar que aquesta proposta ha d’incloure, com a nucli central, les forces polítiques catalanes que es mouen entre el nacionalisme i l’independentisme –és a dir, Convergència i Esquerra-, tot i que seria altament desitjable que Iniciativa s’hi sentís prou còmode com per participar-hi donada la seva inequívoca personalitat europea tot remarcant, també, el necessari perfil nacional català.

Les reflexions que fèiem en començar també són aplicables, per bé que difícilment ho reconeixeran, a la percepció que tenen els partits polítics dels comicis europeus. Potser no com a comicis de segona peró sí com a comicis menors.

Per això, precisament, poden ser un bon espai per practicar estratègies conjuntes de reivindicació nacional en base a un programa definit i concret que reivindica, sense complexos, qüestions nacionals bàsiques.

Sabem de la lentitud i de la immobilitat de què fan bandera les institucions europees i per això l’estratègia que proposem té sentit a mig i llarg termini. Els objectius que plantegem no poden assolir-se d’un dia per l’altre sinó que requereixen una feina efectiva i coordinada del màxim nombre de càrrecs electes catalans.

Entenem, també, que aquests objectius bàsics coincideixen també amb els anhels d’una majoria d’electors catalans. Aquest fet, afegit a una candidatura d’unitat nacional de consens, pot ser element promotor de la participació i ens permetem de considerar que les seves perspectives electorals són superiors a la suma individual aconseguida per cada formació política en els darrers comicis europeus.

Ara hi som a temps. Els comicis europeus que tindran lloc el maig de 2009 són una magnífica oportunitat per visualitzar una nova estratègia unitària dels partits catalans. Ser capaços de consensuar un programa de mínims, ser capaços de construir un únic cartell electoral i ser capaços d’expressar amb una sola veu les reivindicacions europees catalanes pot obrir portes a d’altres actuacions polítiques conjuntes que la nació catalana demanda més enllà dels interessos i estratègies dels partits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s