La gran diferència

La frase de Carod és tramposa perquè fa servir una assimilació en negatiu –ni Mas ni Montilla s’han declarat mai independentistes en públic-, per unificar també els respectius projectes polítics. Que algú que visqui a Catalunya faci un dibuix per igual dels votants i militants socialistes i dels convergents només es pot entendre des del desconeixement, la mala fe o la mala consciència

436PX-~1

Aquest cap de setmana l’Avui ens ha ofert una extensa entrevista a Josep Lluís Carod-Rovira per analitzar la seva renúncia a encapçalar la candidatura d’Esquerra a les properes eleccions en favor del president de la formació Joan Puigcercós.

En un moment de l’entrevista, Carod deixa anar una frase que vol semblar lapidària però que resulta profundament tramposa i que cal analitzar per destriar el gra de la palla: ‘Mas és tan independentista com Montilla’.

La societat civil organitzada -i més polititzada- que es mou entre el nacionalisme i l’independentisme, representa un món complex on les fronteres sovint són difuses. Un món on és més fàcil trobar elements comuns que no pas elements diferenciadors de pes.

De fet, allò que marca una autèntica línia vermella entre els projectes polítics que conviuen a Catalunya és el marc nacional. La gran diferència, la gran divisió, queda dibuixada entre aquells que treballen per enfortir políticament el projecte nacional espanyol i aquells que treballen per enfortir políticament el projecte nacional català.

La frase de Carod és tramposa perquè fa servir una assimilació en negatiu –ni Mas ni Montilla s’han declarat mai independentistes en públic-, per unificar també els respectius projectes polítics. Que algú que visqui a Catalunya faci un dibuix per igual dels votants i militants socialistes i dels convergents només es pot entendre des del desconeixement, la mala fe o la mala consciència.

Sense desligitimar cap proposta política, podem dir que el votant socialista i el votant convergent tenen visions diamatralment oposades de l’espai on viuen i, sobretot, del futur que volen. La gran diferència és que un és essencialment espanyol i l’altre és essencialment català.

De fet, no deixa de ser curiós un dirigent d’una formació que es vol independentista faci aquestes declaracions en un moment en què el gran repte polític a Catalunya és la recerca d’elements comuns entre les formacions polítiques no sucursalistes per afrontar la crisis política i econòmica a què ens veiem abocats.

Ara que ens cal sumar, ara que ens cal treballar per assolir un futur nacional de sobirania i llibertat, costen d’entendre aquestes confusions interessades. Potser més enllà dels noms i dels personalismes la pregunta hauria de ser si volem el país dirigit per per nacionalistes catalans o per nacionalistes espanyols. Però, de fet, aquesta pregunta fa temps que alguns ja l’han constestat.

Víctor Terradellas i Maré

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s