A Euskadi o a Catalunya: independència o independència

Espanya deu ser dels pocs estats del món occidental on s’empresonen persones per trobar-se implicades en la construcció d’alternatives democràtiques per a la resolució de conflictes.
 
MANIFE~2Espanya deu ser dels pocs estats del món occidental on s’empresonen persones per trobar-se implicades en la construcció d’alternatives democràtiques per a la resolució de conflictes.La detenció d’Arnaldo Otegi, de l’exsecretari general de LAB, Rafa Díez Usabiaga i d’altres cinc activistes bascos té només una clara i diàfana lectura política: l’Estat espanyol no pensa donar una oportunitat a aquells que des del món social o polític treballin per a una nova negociació o per una nova treva amb ETA.No cal tenir antenes molt ben disposades ni contactes excessivament privilegiats per saber que fa temps que Otegi i els seus col·laboradors treballaven en una proposta de nova negociació per la pau a Euskadi que volien fer pública a nivell nacional i internacional. La nova voluntat d’acció política de l’esquerra abertzale era un objectiu polític conegut de fa temps i alguns ja en vam tenir notícia durant la presa de possessió de Patxi López com a lehendakari.

El govern espanyol ha considerat que ara no tocava jugar a la negociació i continua amb l’obsessiva voluntat de buscar la solució en el mur de l’acció policial. Mur on, per cert, s’han estavellat tots i cadascun dels governs espanyols des de la creació d’ETA. Una obcecació absurda que il·lustra prou bé les paraules del ministre d’interior espanyol, Rubalcaba, quan s’ha referit a les detencions tot dient que «Otegi generava falses expectatives».

No farem aquí el clam habitual de demanar la necessària separació de poders entre l’executiu i el judicial perquè ja sabem que a Espanya aquesta és una quimera que l’ubica, directament, entre els estats predemocràtics del món; però a casa nostra sí que pertoca reclamar a la classe política i als principals mitjans de comunicació un major compromís amb la informació veraç.

En primer lloc, l’acció judicial que ha generat les detencions clama el cel per la seva inconsistència. M’agradaria saber la reacció si els fets s’haguessin produït a Iran o a Birmania, i no parlo només dels mitjans  de comunicació. S’imaginen la detenció d’un sindicalista en algun lloc del món per remot que fos? Perquè han callat, en aquest cas, els dos sindicats majoritaris? On són Pepe Àlvarez (UGT) i Joan Carles Gallego (CCOO)?

En segon lloc, Euskadi ha viscut els fets amb prou indignació i solidaritat com per donar peu a una de les marxes més nombroses que s’han vist mai al País Basc. I això és dir molt. Una manifestació on van marxar de costat totes les forces polítiques basques no sucursalistes. Una immensa majoria social que malgrat la seva invisibilitat parlamentària i governamental manté el pols en una societat basca que ha entès el valor de la unitat per assolir les fites nacionals. Alguns comentaristes polítics havien especulat amb els xiulets de l’esquerra abertzale al PNB. Ni un. Saben la feinada que els toca i no hi ha temps per divisions estúpides.

Com sempre, m’agradaria que a casa nostra sabéssim entendre i aprendre les lliçons que ens ofereix la política internacional. La d’avui, que ens arriba des d’Euskadi, és que el govern espanyol -sigui del color que sigui- mai no facilitarà una solució política per resoldre la qüestió nacional.

Ens cal prendre la iniciativa i ens cal unitat política sobre l’eix nacional. La resta són paraules al vent que no duen enlloc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s