Immigració i religió, una distància necessària

Entre els molts elements que han de configurar aquest debat, destaca la qüestió religiosa. I de forma especial, en funció de l’adscripció majoritària dels nous immigrants, la qüestió de l’Islam.
.

365px-Hajj_2010_-_1431H_-_Flickr_-_Al_Jazeera_English_(1)Ja ningú pot sorprendre’s si diem que la manera com Catalunya resoldrà la qüestió de la immigració, perfilarà el dibuix futur de la societat catalana. És per això, perquè ens hi juguem tots massa, que hauríem de començar a parlar deixant de banda els discursos políticament correctes i arraconar, també, les argumentacions aparentment, i només aparentment, progressistes.

Entre els molts elements que han de configurar aquest debat, destaca la qüestió religiosa. I de forma especial, en funció de l’adscripció majoritària dels nous immigrants, la qüestió de l’Islam.

Primer de tot cal fer un exercici sinceritat amb nosaltres mateixos i amb la nostra tradició mil·lenària: no som una societat laica. Malgrat els avenços que hem fet en el camp polític, social i cultural, la tradició judeocristiana segueix pesant i es fa evident en molts àmbits de la nostra vida quotidiana. Aporta, a més, un prisma necessari per interpretar i entendre el nostre passat i,  per tant, per dibuixar el nostre futur. És evident, però, que en els darrers cinquanta anys aquest pes ha disminuït i que això ha estat en benefici de tots i, de forma especial, dels més joves i de les dones que viuen i treballen a Catalunya.

I precisament perquè la nostra societat va patir durant els darrer segles els problemes provocats pel nacionalcatolicisme, per la intromissió de la religió en la vida social i política, hem de ser tan clars i tan ferms com calgui en el rebuig d’aquelles interpretacions de l’Islam que impliquen, de forma evident, un pas enrera en l’exercici de les llibertats personals de qualsevol persona que visqui a Catalunya. I això no es contradiu amb l’observació, estricta, dels drets elementals de tots i cadascun dels nouvinguts. I tampoc contradiu, és clar, l’assumpció d’uns deures per part del nouvingut definits de forma clara, transparent i democràtic des de la societat d’acollida.

Durant anys he projectat i ralitzat projectes de cooperació internacional que m’han permès conèixer de primera mà concepcions diverses de l’Islam en escenaris diversos. Bòsnia, Txetxènia, Kosovo, Albània, Marroc, Afganistan i Pakistan són territoris que m’han ensenyat concepcions diverses de la tradició i la pràctica de l’Islam. Com passa sovint, i com gairebé passa en totes les religions, el lideratge humà esdevé la clau de volta. Allà on s’han predicat concepcions més obertes del fet religiós la vida social i política es desenvolupa amb més facilitat que en aquells llocs on la religió marca i regeix la vida quotidiana.

Entenem que és necessària una pedagogia que faci entendre que la llibertat de culte és un dret individual, també col·lectiu, que cal que s’autolimiti amb l’exercici ple de les llibertats personals de totes les persones en espais de llibertat i democràcia. Una pedagogia, cal dir-ho, que s’ha de correspondre amb una xarxa de protecció social que impedeixi que la religió, que les concepcions més sectàries de la religió, es converteixin en refugi de la misèria i l’exclusió.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s