Catalunya, Espanya i els ‘toros’

Ho volem fer per coherència i per dignitat nacional i ho volem fer, sobretot, perquè en un moment en què Catalunya encara una dècada crucial per al nostre futur nacional és impossible generar complicitats i suports internacionals mentre a casa nostra cada cap de setmana un senyor vestit de ballarina tortura un animal per goig del turista japonès i del nostàlgic franquista de bigotet prim.

El debat sobre els ‘toros’ -perquè parlem de ‘toros’, de ‘fiesta nacional’ i no de Toroencorrida2bous ni de correbous- hem de suposar que no és identitari i que es mou sobre l’eix de l’ecologisme i del conservacionisme. Deu ser per això -per la seva llarga tradició en aquests camps- que ja s’han posicionat clarament en contra de l’ILP per prohibir les ‘corridas’ partits verds com ho són el Partit Popular i Ciutadans. Deu ser per això que el PSOE ja ha cridat a files el conjunt del PSC amb Montilla al capdavant per dir-los que la llibertat de vot acaba on comença la possibilitat real d’una resolució favorable del Parlament de Catalunya en contra d’aquest costum bàrbar i espanyol.

Perquè aquesta és la qüestió de fons i aquest és el fet que provoca el debat polític. Hi ha una certa idea casposa i antiga que es correspon amb Espanya i, sobretot, amb l’espanyolisme. Una idea que necessita un univers compartit de valors i contravalors per mantenir l’essència jacobina, centralista i certament bàrbara del sentiment espanyol.

Els partits unionistes amb presència al Parlament de Catalunya ho han entès i per això els ha faltat temps per compartir estratègia política per mirar de boicotejar l’ILP. A l’altra banda, Convergència, Esquerra i Iniciativa farien bé d’adoptar la mateixa línia però en sentit contrari. No cal bastir d’arguments profunds tenyits de color verd una qüestió que és simple i rasa per a la majoria de la societat catalana: volem fugir de la imatge de “flamenco y toros” perquè és impròpia, perquè és imposada i perquè és indecent.

Ho volem fer per coherència i per dignitat nacional i ho volem fer, sobretot, perquè en un moment en què Catalunya encara una dècada crucial per al nostre futur nacional és impossible generar complicitats i suports internacionals mentre a casa nostra cada cap de setmana un senyor vestit de ballarina tortura un animal per goig del turista japonès i del nostàlgic franquista de bigotet prim.

Fa un temps vaig tenir l’oportunitat de compartir conversa amb la politòloga Montserrat Guibernau i em refermava com n’és de transcendent per a la premsa i l’opinió internacional que Catalunya es desmarqui dels ‘toros’ i evidenciï l’Espanya antiga i caduca que practica aquest costum bàrbar.

Potser cal deixar de banda fineses i filigranes retòriques per dir, clarament i amb veu alta, que Catalunya no vol ‘toros’, ‘corridas’ ni ‘toreros’. Dir-ho sense por i dibuixar, una i altra vegada, el mapa d’una nació, Catalunya, que vol viure dignament molt més enllà del jou espanyol.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s