El meu amic Jordi Rodri m’ha fer arribar això, com sempre la clava. Primer, felicitats pel teu Sant; segon, feliç diada; tercer, gràcies.

Les coses s’acaben.
I l’ésser humà és l’unica especie que sap que un dia s’ha de morir.
I el dia fatídic arriba, i malgrat tots els passats, veig que hi ha qui s’entesta a recalcar tot allò de bò que havia fet el pobre difunt.
 
800px-Roses_de_Sant_JordiEl meu amic Jordi Rodri m’ha fer arribar això, com sempre la clava.Primer, felicitats pel teu Sant; segon, feliç diada; tercer, gràcies.Bon dia:I bé.Les coses s’acaben.
I l’ésser humà és l’unica especie que sap que un dia s’ha de morir.
I el dia fatídic arriba, i malgrat tots els passats, veig que hi ha qui s’entesta a recalcar tot allò de bò que havia fet el pobre difunt.
I aleshores els diaris en van plens.
I és evident que uns jocs olímpics no es fan cada dia, i que son un esdeveniment gegantí.
I és ben cert que hi ha coses exemplars, i que no es pot negar la capacitat de mobilització de determinats personatges.
De rodejar-se dels millors, de girar totes les estructures com un mitjó i fer que a partir d’aleshores tot sigui diferent. (per això després tots els llepaculs se li agenollen i se li pleguen al davant per veure que poden arrambar..)

Ell va potenciar com pocs l’esport i l’accés d’aquesta activitat als joves. I també a les dones.
I des d’aleshores el seu país i tot el moviment social que va generar va començar a ser conegut arreu del món.
I encara avui molts i molts seguidors i admiradors d’aquella obra en conten les virtuts i en reconeixen els mèrits. I els llibres de text en van plens perquè els joves no ho oblidin mai.

Havia estat un home intel.ligent. No es pot negar.

Només els millors són capaços de generar movilitzacions tan gegantines, arrossegar masses als estadis, fer sortir centenars de persones als carrers… I es clar que tots cometem errors, però sempre es bò recordar i reconeixer els mèrits d’aquells que a contracorrent si calia van defensar les seves idees fins al final.

No es pot negar.

400px-BIG_184232912040411I avui es la diada de St Jordi. El dia de les flors i els llibres, del seny i de les paraules.

De la pau.

Per això us he volgut escriure quatre ratlles que m’han vingut al cap quan aquest matí he vist per casualitat una fotografia antiga d’Adolf Hitler.
Perquè no oblidem mai el passat, sigui fosc o brillant, perquè hi ha coses que molts preferirien no haver viscut mai.

I és que de vegades pot ser molt bonic un adéu oi?

Jordi

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s