Convergència, Esquerra i el programa comú

Més enllà de la forma -un i altre han sabut respondre però han tingut l’encert i l’amabilitat d’escoltar força-, m’ha atret profundament el fons dels dos discursos. Evidentment que ambdós tenen diferències i evidentment que un d’ells queda llastrat per l’acció del govern tripartit, però és innegable que hi ha un grapat de denominadors comuns en els seus argumentaris i en les seves propostes. 

Les darreres dues setmanes he tingut l’oportunitat de gaudir de dues converses profundes amb Artur Mas i Joan Puigcercós. barcelona-51522_640Ambdues entrevistes formaran part d’un dossier que publicarem en el proper número de Catalan Internacional View sobre la nova Europa del segle XXI. 

He fet servir el verb ‘gaudir’ perquè tot i que vivim moments complicats per reivindicar la política i directament negatius per reivindicar els polítics, em permeto de trencar una llança a favor d’aquests dos candidats a la presidència de la Generalitat. Tot i que la meva opció és clara i pública a favor d’Artur Mas, no m’estalvio de dir que tots dos han superat les expectatives més exigents que podíem tenir. 

Més enllà de la forma -un i altre han sabut respondre però han tingut l’encert i l’amabilitat d’escoltar força-, m’ha atret profundament el fons dels dos discursos. Evidentment que ambdós tenen diferències i evidentment que un d’ells queda llastrat per l’acció del govern tripartit, però és innegable que hi ha un grapat de denominadors comuns en els seus argumentaris i en les seves propostes. 

Especialment destacables em semblen els respectius posicionaments respecte a la situació  de Catalunya en el marc de la greu deriva política i econòmica de l’estat espanyol i, a l’hora, sobre les hipòtesis de futur polític amb les que ha de treballar la nació catalana. 

I és en aquest punt on la coincidència és més que remarcable. Ambdós entenen i defensen que l’únic subjecte a l’hora de decidir el futur de Catalunya és la societat catalana i és en aquest sentit que expressen un respecte clar i democràtic pel dret a decidir. 

No és una qüestió  gens menor. Quan parlem d’autodeterminació, en abstracte, també  ens referim, en concret a la identificació dels subjectes que l’han d’exercir. En aquest cas, ambdós entenen que aquest subjecte és la nació catalana i que la seva sobirania està representada en el Parlament de Catalunya. 

És una evidència i és, potser, només un punt de partença, però podria ser també un breu però significatiu programa comú que podrien subscriure ambdues formacions polítiques i convidar les altres a afegir-s’hi. 

Catalunya necessita polítics valents i desperts que liderin el procés d’alliberament nacional que ha d’encarar la nació catalana. Entenc que aquest lideratge pertoca a Artur Mas que ja l’exerceix i estic convençut, també, que així quedarà reflectit en la nova composició del Parlament de Catalunya, però també entenc que el nostre objectiu superior no és aconseguir la presidència del Govern de Catalunya sinó la sobirania de Catalunya en la propera dècada; una sobirania que ha de significar l’avenç, el progrés i el benestar de la societat catalana a partir del control i la decisió sobre totes les eines socials, polítiques i econòmiques que afecten el nostre present i el nostre futur. 

I per això ens cal, és clar, un majora social suficient i un acord polític el més ampli possible.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s