Bart De Wever o la nova Europa

Sabem, és clar, que la resposta d’Espanya es mantindrà invariable com ho va fer amb el Pla Ibarretxe i com ho està fent amb l’Estatut. Negacions i posicionaments que ens empenyen a treballar i enfortir la nació i fer possible, realment, un procés d’autodeterminació com a resultat d’una declaració unilateral d’independència que més d’hora que tard haurà d’acabar assumint el Parlament de Catalunya.
.
800px-Bart_De_Wever_KamerAra fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de compartir un matí d’entrevista i reunió a Brussel·les amb Bart De Wever, líder de la Nova Aliança Flamenca (NV-A). Aquests dies el seu nom ha estat protagonista ja que el seu partit s’ha situat al capdavant en les darreres eleccions federals belgues.
De Bart De Wever en voldria destacar dues consideracions que poden ser especialment útils a la Catalunya actual. La primera és el seu convenciment que no és possible liderar cap procés d’alliberament nacional amb divisions antigues de dretes i esquerres. És un líder que creu en la política i que creu en la necessitat d’ubicar ideològicament els partits polítics però que reclama la necessitat d’aglutinar políticament totes les opcions polítiques favorables a l’exercici de la sobirania i de la independència.
Bart De Wever, de fet, defensa una obvietat quan diu que els països normals poden fer una pràctica política normalitzada mentre que els països en procés d’alliberament nacional s’enganyen i s’enreden quan es divideixen políticament en comptes d’establir punts d’acció comuna. En el seu cas, ell és el responsable d’aglutinar en una opció centrista allò que des dels extrems havia estat inviable per visibilitzar el desig d’independència dels flamencs.
En segon lloc, vaig prendre nota de l’estratègia unilateral de la seva opció política. Els seus esforços no passen per convèncer el conjunt de la ciutadania de l’estat belga, sinó que passen, només, per convèncer i aglutinar una majoria social a Flandes que cregui i es posicioni a favor de la independència política de la seva nació. En paraules seves, ‘si fem el nostre camí, i el fem bé, l’estat belga tal i com el coneixem avui, senzillament s’evaporarà’.
En un moment en què des de Catalunya encara hi ha propostes que passen per demanar permís a l’amo -un permís que no arribarà mai-, podria ser interessant aprendre la lliçó i esmerçar-nos a construir el futur estat a partir d’establir àmbits de decisió en el marc, per exemple, de les infrastructures o del necessari concert econòmic.
Sabem, és clar, que la resposta d’Espanya es mantindrà invariable com ho va fer amb el Pla Ibarretxe i com ho està fent amb l’Estatut. Negacions i posicionaments que ens empenyen a treballar i enfortir la nació i fer possible, realment, un procés d’autodeterminació com a resultat d’una declaració unilateral d’independència que més d’hora que tard haurà d’acabar assumint el Parlament de Catalunya.
En resum, Bart De Wever ens proposa la visualització d’una majoria social que doni suport a un projecte polític concret i la construcció de pilars polítics, econòmics i socials que ens permetin encarar un futur sense demanar permís a ningú.
Dues lliçons que faríem bé d’aprendre i, encara millor, de posar en pràctica.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s