La desaparició del president invisible

La por, la incomoditat i els dubtes del president Montilla l’han fet desaparèixer i amagar-se durant bona part del seu mandat i sembla que només revifa ara quan pot expressar de forma nítida, amb veu alta i clara, la seva opció espanyolista i la seva rotunda oposició a qualsevol procés d’alliberament nacional.

416PX-~1Fins i tot aquells que s’esforcen a defensar la seva presidència, s’avenen a acceptar que ha estat un president atípic. Un personatge força desconegut abans del seu pas pel ram ministerial espanyol, conegut i temut a Cornellà i rodalies, amb presència constant a les cambres privades de decisió del partit socialista però amb poca dimensió pública nacional.

La grisor de Montilla no rau en la manca de formació o en la incapacitat oral de mantenir un discurs sense desesperar els oients. La grisor de Montilla neix de la incapacitat de generar empatia més enllà dels acòlits i de la percepció continuada d’incomoditat manifesta que ha demostrat al llarg de tota la seva presidència.

La serenitat i contundència amb què el ministre Montilla negava els drets històrics de Catalunya va convertir-se en nerviosisme i titubeig -quan no clara indisposició- a l’hora de pronunciar-se a favor dels drets i de la dignitat de la llengua, la cultura i la nació catalanes.

La por, la incomoditat i els dubtes del president Montilla l’han fet desaparèixer i amagar-se durant bona part del seu mandat i sembla que només revifa ara quan pot expressar de forma nítida, amb veu alta i clara, la seva opció espanyolista i la seva rotunda oposició a qualsevol procés d’alliberament nacional.

Tot una forma de fer que s’ha materialitzat en aquest inici de campanya amb la fotografia dels candidats al diari Avui. L’històric diari català va convocar tots els candidats de les formacions parlamentàries i finalment a la foto hi són Mas, Puigcercós, Herrera, Sánchez-Camacho i Rivera. El peu de foto aclareix que Montilla no hi va poder ser ‘per problemes d’agenda’.

Podem imaginar les presses de maquillatge i perruqueria si els convocants haguessin estat ‘El País’ (el seu) o ‘El Mundo’ (que no entenem). Però Montilla marxarà de la presidència de la Generalitat amb la mateixa grisor i desconeixement amb què hi va arribar i amb la mateixa pell dura que ha fet impossile cosir-lo a la nació. Sense entendre què significa la premsa nacional ni cap qüestió nacional que no pot deixar de considerar perifèrica.

I parlo de la fotografia de l’Avui perquè és la millor metàfora de Montilla. Un president invisible que arribat el seu ocàs desapareix de les fotografies com en les millors novel·les de ciència ficció.

No el trobarem a faltar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s