L’hora d’anticipar-nos

Ara que no ens escolta ningú ho podem dir sense gaire angúnia: els catalans tenim certa tendència a actuar a reacció. Des de la mateixa ‘Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes’, nascuda arrel de la publicació del ‘Manifiesto de los 2.300’, fins a la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010.

800px-Catalunya_is_a_NationUna manifestació, la del 10-J, fruit de la laminació política de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.

La història contemporània del nostre país és plena d’accions –algunes d’elles magnífiques i totes elles necessàries- que obeeixen més a la reacció que no pas a la presa d’iniciativa. En el moment polític en què ens trobem és un acte de sobirania, i un clar exercici d’autodeterminació, que des del Govern de la nació fins a la mateixa societat civil organitzada siguem capaços de bastir un full de ruta que de cap manera obviï les qüestions que tenim pendents amb l’estat espanyol, però que es centri, sobretot, en definir una estratègia política pròpia a partir de les reivindicacions, els anhels i els desitjos que, de forma legítima, s’han d’expressar al si del Parlament de Catalunya i, en un altre nivell, en les apostes que es formulen des de la societat civil organitzada.

Des d’un i altre extrem cal construir una línia de treball i de lluita coordinada que ens han de permetre no anar a remolc de les decisions polítiques que es prenen al parlament espanyol, al consell del ministres del govern espanyol o al si de qualsevol òrgan més o menys viciat de la judicatura espanyola.

Aquesta vegada no ens podem permetre actuar com a reacció perquè la societat catalana no pot veure’s sotmesa els interessats tempos espanyols”

Cal, com mai, assumir l’estat propi, el demà de sobirania i llibertat, com l’objectiu únic i transversal de fons de tota lluita política que s’esdevingui a casa nostra. Podem tenir opinions diferents i a vegades contradictòries però ara mateix la línia vermella s’ha de situar de manera que preservi l’objectiu comú de la independència.

Que cada formació política, cada organització, cada associació i cada col·lectiu de casa nostra treballi amb aquest horitzó que no només és possible sinó que avui és a tocar i és a les nostres mans. No podem perdre ni un bri d’energia en retrets estèrils. Si ho podem fer millor que el veí serà per orgull nostre, no pas per retreure-li.

I pel que fa al Govern, i als grups polítics que no pateixen l’obediència espanyola i que estan d’acord amb aquest objectiu d’alliberament nacional, ni tan sols els demanem que ens expliquin la seva estratègia o el seu full de ruta. Els demanem que el tinguin, els demanem que l’executin i ens comprometem a donar-los suport superant el tradicional esperit caïnita. Però els demanem, sobretot, que s’anticipin. Aquesta vegada no ens podem permetre actuar com a reacció perquè la societat catalana –adulta, madura i que es vol emancipada- no pot veure’s sotmesa els interessats tempos espanyols.

Algú dirà que qui pica primer pica dues vegades. Però s’equivocaria. No volem ser primers, volem ser nosaltres.

Article publicat a Tribuna.cat: http://www.tribuna.cat/opinio//lhora-danticipar-nos-12-07-2012.html

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s