La lliçó del foc

No em sembla ni redundant ni repetitiu parlar del foc que ens ha cremat, una vegada més, una part del país. I no m’ho sembla perquè ho vull fer des d’una òptica que probablement ha estat poc present en la majoria d’anàlisi: el foc ha demostrat com n’és de viu i com n’està d’amatent el país sencer.

No es tracta de parlar amb alegria d’una desgràcia sinó constatar que més enllà de l’atordiment per una situació política i econòmica complexa, el pols del país reviu amb força quan cal.

800px-Fire02Efectivament, Catalunya és un país que amaga al llarg de la història un seguit de revifades que no es poden entendre amb dades i anàlisi objectives sinó que corresponen només a la determinació col·lectiva de ser i, molt més enllà de sobreviure, perviure.

Encara ara els historiadors poden explicar però no poden justificar un període com el de la Renaixença. Fa dos segles, una nació alienada i al caire de l’oblit de la consciència col·lectiva enceta un període que, paradoxalment, serà la base i el fonament de la nació catalana tal com l’entenem avui.

En una altra dimensió i en un altre moment històric, fets com els dels focs de l’Empordà ens donen la imatge del país que a vegades trobem a faltar: integrants de la funció pública (bombers, metges, forestals, policia…) treballant fins a l’extenuació per garantir el bé comú, els membres del Govern, el conseller Puig i amb el president Mas al capdavant trepitjant la terra i coordinant una acció efectiva i eficient, una opinió pública i publicada conscienciada de la magnitud de la tragèdia i aportant des del condol fins a la flassada al poliesportiu pertinent, i la cura dels veïns per defensar el pam quadrat del foc i la solidaritat entre pobles i comarques per fer front a un enemic comú.

Aquest és el país que m’estimo i aquest és el país que som i ens mereixem. A vegades les disputes de vol gallinaci ens fan perdre de vista el que som i, encara més, el que podem ser. Però un mal dia la tramuntana s’alia amb el foc i ens demostrem que som i què som capaços de fer per defensar la terra.

No cal ser gaire intel·ligent per fer alguns paral·lelismes imprescindibles: tenim altres focs que s’acosten i tenim el repte comú d’evitar-los afermant i fent realitat l’anhel d’independència política i econòmica. Podem evitar la cremor amb la mateixa recepta que ho hem fet ara: unitat d’acció i consciència de l’esforç i del patiment que reclama aquest repte col·lectiu.

De força, no cal dir-ho, hem estat i som conscients, una vegada més, que en tenim la necessària sempre que cal.

Publicat a e-notícies: http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/la-llico-del-foc-66637.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s