Els veïns del sud

Entenc que ara fa de mal llegir i de mal escoltar, però ara que ens toca preveure escenaris pel dia després algú hauria d’anar recordant que tenim un arxiu immens amb el nom d’Espanya que conté un munt de feina per fer.

En aquest món interconnectat i en aquesta Europa que malda per sobreviure i retrobar-se seria infantil i poc realista creure que la independència de Catalunya ens farà oblidar els veïns del sud. Perquè no parlem de ruptura, parlem de separació. Una separació que ens beneficiarà ambdues parts. Si Europa ha estat oportuna per Catalunya, amb aquest gest, Catalunya serà oportuna per Europa.

Perquè més enllà dels llaços sentimentals i culturals d’una part significativa de la població catalana tenim una responsabilitat com a europeus, específicament com a europeus del sud que volem liderar la Mediterrània.

541px-Global_European_Union_svgSi observem els moviments polítics i econòmics que viu l’Espanya convulsa del segle XXI ens adonarem que no acaben d’entendre l’origen de tot plegat –de la situació que viuen actualment- i que difícilment, per tant, hi poden posar remei. Des de la submissió no hem pogut fer-hi res però ens tocarà fer-ho des de la independència.

Amb la sobirania serem veïns d’Espanya. Ens tocarà treballar-hi, relacionar-nos-hi i cooperar-hi”

Perquè, efectivament, Espanya segueix sense concentrar-se en la generació d’una economia productiva que li permeti estandaritzar-se amb altres països europeus i perquè Espanya encara no ha analitzat que el daltabaix econòmic actual només es confirma amb les presidències de Zapatero però que s’origina amb les presidències d’Aznar. Quan Espanya mira el retrovisor i veu en el nom de l’ànima de la FAES una oportunitat per retrobar-se, demostra que no ha entès res i que no té voluntat d’esmenar els errors. Es un símptoma, sí. Un molt mal símptoma.

Sabem, però, que la dependència europea dels governs espanyols obre una porta a proposar comportaments democràtics i econòmics essencials per a un país europeu i que encara són inèdits a Espanya. En aquest sentit, una Catalunya lliure sabrà, per exemple, de la necessitat d’estandaritzar un sistema judicial que compta amb tribunals d’excepció ─cas de l’Audiència Nacional─, tribunals polititzats ─cas del Suprem o del Tribunal Constitucional─; d’un sistema laboral que cal deslligar d’unes oligarquies sindicals i suposadament empresarials que l’han acabat enfonsant; sabrem d’un sistema educatiu que no patirà l’obsessió catalana i que deixarà al descobert unes mancances estructurals que converteixen el territori espanyol en un erm per a l’estudi, la investigació i la recerca…

Avui que dibuixem demàs de sobirania i independència segur que fa una mica de mandra imaginar el compromís amb aquest estat espanyol nounat al sud d’Europa. Però serem, amb França i Portugal, els seus veïns. Ens tocarà treballar-hi, relacionar-nos-hi i cooperar-hi. Quan parlem que una Catalunya sobirana és pertinent per a Europa també parlem d’això i seria injust no parlar-ne.

Publicat a Tribuna.cat: http://www.tribuna.cat/opinio//els-veins-del-sud-24-05-2013.html

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s