Les raons (febles) del ‘no’

Fa pocs dies el ‘30 minuts’ ens va oferir un bon reportatge sobre el moment actual de la societat escocesa. Sovint he dit que em sembla poc oportú i poc realista establir paral·lelismes entre el procés català i el procés escocès. Això no impedeix, però, constatar la feblesa de les raons del no a Escòcia, tal i com ho són a Catalunya.

Efectivament, si era comparable veure uns partidaris del ‘sí’ il·lusionats, amb projecte i  propostes en positiu i uns dubtes del ‘no’ centrats en la por i en un argumentari, si se’m permet, certament superficial i infantil: que si caldrà anar amb el passaport tot el sant dia a sobre, que si sense exèrcit serà un país feble, que quedaran fora de la lliura i en mans de l’euro, que són poqueta gent i ningú no els farà cas…

cartell-decidirA la mateixa hora, una cadena espanyola de televisió ressuscitava l’ínclit Zapatero per recordar-nos la profunditat i abast del seu argumentari polític. Una entrevista prescindible que queda resumida en una sentència/disbarat: “el que no pot ser no passarà, que és una secessió”. I per acabar de confirmar les seves dots d’estadista, afegí: “ningú pot fer alguna cosa si no té competències per a això”.

Doncs és això: des d’un expresident de govern fins a les persones anònimes del carrer, quan defensen el ‘no’ han de buscar arguments desviats, simples i poc raonats. I això passa perquè quan argumenten contra la democràcia i en contra del diàleg per força han de deixar a la vista les mancances d’una argumentació impossible. Perquè, cal recordar-ho, per molt que alguns tinguem  ben clara la campanya pel ‘sí’, la força del nostre procés polític és que no lluitem per un resultat, sinó que lluitem per una consulta democràtica. Per això cap argumentació en contra pot ser brillant ni efectiva.

És la confirmació, però, que malgrat totes les apel·lacions al cervell i a la raó, una gran part dels participants en una hipotètica consulta faran més cas al cor que no pas al cap. Seran més repetidors de consignes i de mantras que no pas oferidors d’arguments amb dades i estadístiques.

És important saber-ho perquè entre els convençuts del ‘sí’ i els convençuts del ‘no’, existeix una franja de població que no ha estat mai independentista, que fins i tot pot tenir vincles emocionals amb Espanya, però que s’adona que el projecte espanyol per a Catalunya és nociu per al seu futur. És sobre aquest gruix de societat sobre el que cal incidir, ara sí, amb la força de la raó i dels arguments sòlids: que la Unió Europea es pronuncia sobre fets consumats i que som i serem part d’aquesta Europa; que el sistema de pensions perilla, efectivament, si romanem a l’Estat espanyol i que la millor opció per garantir-les és un Estat propi; que amb un dèficit fiscal de 16.000M€ és inviable el nostre futur polític, econòmic i social… Que l’Europa del futur, l’Europa federal, es configurarà a partir d’administracions mitjanes i petites com ho serà la catalana.

No caiguéssim mai en l’error de l’argument fàcil i superficial. La feblesa argumental del ‘no’ s’evidencia a partir de la rigorositat i radicalitat democràtica dels partidaris de la consulta. Políticament ens enforteix com a opció i amplia la base social imprescindible per superar el repte que tenim plantejat.

Publicat a e-notícies: http://blogs.e-noticies.com/victor-terradellas/les_raons_febles_del_no.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s