9 de novembre de 2014

Insisteixo i repeteixo que m’apassiona el procés cívic, social i polític que viu Catalunya. És un procés inèdit al món occidental i diria que inèdit arreu del món. De forma pacífica, raonada –i gairebé festiva–, la majoria de la societat es revolta contra l’ordre establert i fa una aposta democràtica per expressar-se i decidir el seu futur.

Els partits polítics promocionen, interioritzen, miren d’assumir, entendre, manipular o negar -cadascun segons la seva ideologia i els seus principis- aquesta iniciativa sorgida des de la societat civil organitzada. Per això m’agrada insistir que més enllà del moment polític circumstancial i de les opcions de cadascú, segur que legítimes, els qui estem per votar formem part del partit de la democràcia. Som part de l’essència i dels valors democràtics d’aquest país. Em va emocionar –sí, emocionar– veure al President del meu país envoltat i rebent el suport de representants de tot l’espectre ideològic que hom pugui imaginar (socialdemòcrates, liberals, democratacristians, ecosocialistes, socialistes, comunistes…) fent una proposta democràtica sense pal·liatius: la societat catalana decidirà el seu futur el proper 9 de novembre de 2014 i ho farà amb una pregunta que, com la data, ha estat assumida per totes aquestes formacions polítiques.
 
.
 
ballot-158828_640Quan la legalitat és injusta, és just i necessari desobeir aquesta legalitat”
 
Per extensió i per pròpia exclusió, els que lluiten en contra d’aquesta proposta democràtica, els que treballen políticament per impedir la consulta, se situen per pròpia voluntat en el partit antidemocràtic. Perquè enfront de la legalitat entesa com a mordassa existeix la legitimitat del diàleg, de la raó i de la confrontació ideològica i democràtica. Avui que reverenciem, amb raó, figures com la de Gandhi o la de Mandela reivindicant “allò que és impossible i il·legal, la força de la gent ho converteix en possible i legal”, cal recordar que tots ells varen rebre menyspreus, violència i condemnes, precisament, per dir que quan la legalitat és injusta, és just i necessari desobeir aquesta legalitat. Tindrem temps de fer campanya pel ‘sí’, i esperem veure un front pel ‘no’ carregat de raons i voluntats democràtiques per defensar el seu posicionament. Per ara, però, s’evidencia l’essència democràtica d’aquells que volen que tothom tingui dret a votar, l’opció que sigui, i el nerviosisme predemocràtic dels qui volen impedir la consulta. Amb això de la consulta, si m’ho permeten, passa una mica com allò que explicava tan bé Ovidi Montllor: ‘Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense.’
 
 
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s