11S: de Berlín a l’Ampolla

Aquests darreres dies he tingut l’oportunitat de llegir i analitzar el document signat pel Dr. Kai-Olaf Lang, director del Deutsches Institut für Internationale Politik und Sicherheit, que analitza la situació política de Catalunya. No és un text menor en la mesura que aquest institut és el think-tank de referència de la cancelleria de la Sra. Merkel i el seu director, el Dr. Lang, també és director del Grup de Treball d’Integració Europea.

I no ho és perquè l’anàlisi ja dóna per sentats alguns apriorismes que, per bé que obvis, són destacables per com ens estandaritzen en l’àmbit europeu per boca del sempre normatiu pensament germànic. 396PX-~Així, el text es refereix contínuament a la ‘nació catalana’ reconeixent de forma explícita la dimensió nacional catalana.

En aquesta anàlisi del moment polític que vivim a Catalunya, el document reconeix la voluntat de diàleg des d’aquest país i la contínua negativa al diàleg des del govern de l’Estat. En aquest sentit, es fa referència a la figura del ‘català emprenyat’ i s’aclareix que el moviment nacional existent no és resultat de la crisi econòmic que patim sinó que és la culminació d’un tracte polític injust que ha fet possible un dèficit fiscal inassumible per a Catalunya.

En aquesta línia, el document repassa el fracàs del model autonòmic espanyol, la inicitiva popular multitudinària que va reflectir el procés de consultes i la manifestació de la Diada de 2012, el testimoni que va assumir el Parlament de Catalunya amb la declaració sobiranista però posa l’accent en la capacitat d’autoorganització de la societat civil catalana (fa referència, també, al Concert per la Llibertat que va tenir lloc al Camp Nou i esmenta el projecte de la Via Catalana per a la Independència). Posa de relleu, doncs, el fet d’una societat activa i predisposida en sintonia amb un Parlament majoritàriament favorable a la independència i a un Govern que treballa políticament per aquest objectiu polític però que no dicta les actuacions que es realitzen.

La nostra feina és assumir el compromís i no defallir en la determinació per un procés transparent, radicalment democràtic, pacífic i cívic”

El document acaba posant l’objectiu en la Unió Europea i en la necessitat que assumeixi la responsabilitat i el seu lideratge pel que fa a Catalunya. Es refereix a les persones que viuen i treballen a Catalunya com a ciutadans comunitaris i advoca per una UE que s’anticipi i es prepari per una probable Catalunya independent. Es refereix, doncs, a la oportunitat que significa Catalunya per Europa i de la nostra capacitat per aportar la necessària estabilitat que cal al sud d’Europa.

En el procés polític cap a la independència de Catalunya observem l’acceleració i l’acumulació de fets que val la pena que analitzem i situem en l’espai que els pertoca. Aquest informe ─per d’on prové, per la forma i pel fons─ és un dels fets internacionals més destacats a favor de la independència de Catalunya dels darrers anys.

Així, la nostra feina és continuar la feina com l’hem fet fins ara, assumir el compromís a què es refereix aquest informe i no defallir en la nostra determinació per un procés transparent, radicalment democràtic, pacífic i cívic.

El proper pas serà la Diada Nacional de Catalunya. Després de llegir l’informe de Berlín seré a l’Ampolla, al tram 85, per enllaçar la Via Catalana cap a la Independència. Per enfortir una nova baula d’una cadena que enllaça un ahir d’anhels amb un demà llibertat.

Article publicat a: http://www.tribuna.cat/opinio//11s-de-berlin-a-lampolla-04-09-2013.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s