Garantir drets, no subsidis

Ens podem sentir satisfets amb el procés que ha fet possible la iniciativa legislativa popular que recull la proposta de creació d’una Renda Garantida Ciutadana (RGC). I ens en podem sentir orgullosos perquè una vegada més s’ha demostrat la capacitat de mobilització de la societat catalana aconseguint 121.191 signatures a favor d’aquesta ILP.

De fet, l’objectiu de la ILP i de la campanya a favor de la Renda Garantida Ciutadana és, aparentment, del tot lloable: garantir que tota persona d’aquest país tingui un mínim de 664 euros mensuals. Però em penso que podem filar més prim i proposo que el debat sigui una mica més profund i fecund.

gardening-60656_640En primer lloc em sembla que cal observar el fet que actualment podríem tirar endavant una norma assistencial com aquesta però hem de ser conscients, també, de l’imcompliment a què ens veuríem avocats per falta de recursos i la frustració que generaria entre la població més desafavorida. Per altra banda sabem que Catalunya, gaudint de plena sobirania política no tindria cap problema per preveure i assumir una normativa així. Ara bé, ens cal?

En segon lloc, doncs, potser caldria atendre i analitzar com evolucionen i quines perspectives generen aquelles societats en què el subsidi genera la possibilitat de viure, evidentment sense luxes ni excessos, però amb la possibilitat de no treballar. És paradoxal que una norma que té per objectiu evitar la pobresa finalment, només finalment, pot acabar amb la pobresa extrema però poc provocar un empobriment general.

Un empobriment que és econòmic –una persona amb ingressos escassos pot viure però no generaactivitat econòmica ni genera consum- però també un empobriment social i cultural. El que es produeix quan un Estat assisteix prou com per generar una certa anomia i una cert grup, major o menor de persones, que subsisteixen sense cap altra motivació que el manteniment d’un subsidi que garanteix una existència justa, plana i planera.

En tercer lloc ens toca observar la nostra història i la nostra tradició recent. Un país amb capacitat de protagonitzar una revolució agrària i una revolució industrial en un situació de precarietat política i social evidents a causa de la marginalització política tradicional a què ens ha sotmès l’estat espanyol demostra una capacitat, una determinació i una emprenedoria diametralment oposats a la cultura del subsidi. No només no hem esperat mai el paper d’un estat solucionador sinó que hem generat progrés, riquesa i avenços conscients que ens trobem, fins ara, integrats en un estat que ens juga en contra.

En quart lloc, per tant, m’agrada imaginar una societat catalana en un futur proper amb eines i instruments públics que permetin protegir i incorporar els membres més febles i empobrits del nostre entramat social alhora que els ofereix drets i oportunitats per capgirar la seva formació: eines de reinserció que tenen com a protagonista l’individu i el seu entorn i que el consideren un subjecte actiu, capacitat, dinàmic i, finalment, autònom.

No em puc imaginar una Catalunya subsidiada com tampoc em puc imaginar una Catalunya insolidària. Estic segur que farem l’impossible per garantir els drets i les oportunitats de totes i cadascuna de les persones que conformem la societat catalana. Ara bé, també estic segur que sabrem allunyar-nos de la cultura del subsidi i sabrem mantenir aquesta capacitat de superació, emprenedoria i determinació que ens caracteritza com a col·lectiu.

Article publicat a: http://blogs.e-noticies.com/victor-terradellas/garantir_drets_no_subsidis.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s