En absència de violència…

Entre les moltes i les gravíssimes distorsions que va causar la violència d’ETA n’hi ha una que sovint tenim poc en compte: va emmascarar els dèficits democràtics de l’arquitectura i la cultura jurídico-política sorgida de l’anomenada transició espanyola.

Efectivament, els que ja lluïm alguna cana recordem perfectament dirigents polítics espanyols -socialistes i populars, amb pocs matisos i diferències- anunciant que si bé en absència de violència és possible qualsevol diàleg polític, amb la presència d’aquesta tot diàleg polític quedava bloquejat.

LA_SAR~1Molts anys després, Catalunya protagonitza un procés inèdit protagonitzat per la societat civil, cívic i democràtic, en perfecta simbiosi amb una immensa majoria de les formacions polítiques del país i amb suport majoritari al si del Parlament de Catalunya. És, per definició i per evidència de totes les mobilitzacions socials de què hem estat testimonis durant aquests darrers anys, un moviment absolutament pacífic, a voltes festiu, caracteritzat per la seva voluntat de realitzar propostes polítiques inclusives i en positiu.

Malgrat aquestes característiques, i contradient aquells que parlaven de la possibilitat d’establir qualsevol diàleg en absència de violència, qualsevol mena de diàleg polític continua bloquejat des de les majories de les Corts espanyoles tal com va evidenciar i confirmar la compareixença dels tres representants del Parlament de Catalunya per defensar una proposta pactada per a la realització de la consulta.

Tinc la sensació que ja s’han fet pràcticament totes les anàlisi possible d’aquell debat (sic!) i per això em sembla que és important plantejar la paradoxa de com a través d’eines democràtiques cabdals -les Corts espanyoles- es pot boicotejar de forma tan crua i tan evident l’exercici de drets democràtics essencials.

Ens queda el consol del ridícul dels raonaments expressats, de la inconstitucionalitat d’alguns arguments expressats dels què ara es diuen defensors d’aquella Constitució, però seria entrar en un diàleg que em sembla perniciós. El fet polític essencial és que no creuen en la democràcia i, per tant, no hi ha espai ni condicions per establir un diàleg polític franc, honest i sincer. El resultat d’aquesta confirmació és el retorn de la pilota al nostre camp i la necessitat de consolidar i refermar un projecte polític que té com a objecte el futur de Catalunya i que cal actuar i decidir des de Catalunya i al si de les institucions polítiques catalanes.

Si algú va pensar que després del fracàs de l’encaix podríem aspirar a transitar per terceres vies, la majoria política de l’Estat espanyol ja ha deixat clar que no. Ens queda, per tant, una sola via. La que no falla mai: la via catalana.

Article publicat a: http://in.directe.cat/victor-terradellas/blog/11771/en-absencia-de-violencia

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s