El títol que hem de guanyar

Fa setmanes que tinc aquest article al cap i ha estat precisament el decés de Tito Vilanova el que m’ha empès a escriure’l. Perquè més enllà de la tragèdia d’una mort jove, propera i coneguda, la seva mort ha posat de relleu l’impacte immens que té l’esport -i els seus protagonistes- en la nostra societat. En primer lloc, però, el meu condol a la família, als amics i a tota la família barcelonista.

I el que em ballava pel cap és que alguna cosa no acaba de rutllar quan la principal sotragada en el món de l’esport a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya va ser provocada per unes declaracions del seleccionador espanyol de futbol, Vicente del Bosque, el mes de setembre de 2012. Tots i els matisos que li va tocar introduir posteriorment, Del Bosque va deixar clar el caràcter cívic, pacífic i democràtic del procés i va apuntar que era del tot raonable que la societat catalana volgués expressar la seva opinió. Em sembla destacable, per valenta, l’aportació feta per Del Bosque en aquell moment.

I dic que alguna cosa no acaba de rutllar, perquè en aquest procés de transició nacional que abasta de forma majoritària i transversal la societat catalana sovint hi trobem a faltar la veu i el compromís dels esportistes de primera fila. together-235128_640Agraïts com som, destaquem una frase de Marc Gasol quan l’Albert Om el visita en un capítol d’El Convidat i ens omple d’orgull que en Pep Guardiola parli sense complexes del procés i, una vegada més, reivindiqui amb normalitat l’ús del català enfront d’un organisme arnat com és la UEFA.

Però parlem d’alguna cosa més. Parlem de la Via Catalana de l’11 setembre que va travessar instal·lacions esportives de referència i on vam trobar a faltar els esportistes de referència per a grans i menuts. Parlem de la necessitat de desterrar la fotuda frase que val més ‘no barrejar política i esport’ perquè l’Estat espanyol no només les barreja sinó que fa servir tots els instruments al seu abast per evitar i boicotejar el desenvolupament de la dimensió esportiva de Catalunya.

Trobem a faltar un major nombre d’esportistes d’elit i trobem a faltar, també, que les grans institucions esportives del país i els seus directius facin una aposta clara i desacomplexada pel dret a decidir dels catalans. Perquè cadascú decidirà el sentit del seu vot però el dret a vot, garantir la possibilitat de votar el proper 9 de novembre és una causa tan evident, tan raonable i tan inequívoca que algunes absències fan mal d’ulls i resulten difícils d’entendre.

Ara que sovint parlem del que pot ser un any en blanc és important recordar que aquest és l’any en què ens toca guanyar el títol més important de la nostra història.

Víctor Terradellas i Maré

Article publicat a e-notícies: http://blogs.e-noticies.com/victor-terradellas/el_titol_que_hem_de_guanyar.html

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s