Jaume Sastre i les evidències predemocràtiques

He visitat Jaume Sastre en el trenta-sisè dia de la seva vaga de fam. M’ha impressionat la sana determinació d’aquest mestre de secundària i la claredat i humilitat amb què presenta la seva acció no violenta.

Untitled-1I he pensat que calia escriure aquest article perquè potser massa gent no té prou clar el perquè de la protesta de Jaume Sastre. Perquè si bé és evident que ell defensa el sistema educatiu que pretén ser anorreat per les política educativa del president Bauzá, cal deixar clar que Jaume Sastre demana amb la seva acció que el president balear dialogui amb els mestres. Que hi parli, que faci possible espais de discussió i finalment d’entesa per tal de reconèixer i considerar la comunitat educativa balear com una part imprescindible per adoptar qualsevol reforma que afecti el sector.

Em sembla enormement il·lustratiu que la resposta del govern balear a l’acció de Jaume Sastre sigui el silenci i la ignorància. I m’ho sembla perquè és exactament la mateixa actitud que segueixen els coreligionaris de Bauzá arreu. A Catalunya ja fa temps que van optar per ignorar un clam popular d’ampli ressò parlamentari. S’han enquistat en el ridícul de reclamar parlar “d’allò que interessa realment a la societat catalana” i ignoren els senyals electorals que els minimitzen de comicis en comicis.

Aquesta mateixa setmana, al País Valencià, la majoria absoluta popular pot haver signat la seva partida de defunció precisament per adoptar aquesta actitud d’ignorar i menystenir els qui no combreguen amb les seves dèries tot expulsant durant un mes una diputada a causa d’un episodi que amb penes i treballs constaria en el llistat dels cinc-centes pitjors estirabots en seu parlamentària.
El PP tanca els ulls i s’imagina que d’aquesta manera desapareix tot allò que no els fa nosa i els posa en evidència. Però Jaume Sastre -malgrat els més de quinze quilos perduts- hi és; i a Catalunya els partidaris de la consulta creixen i es consoliden com a moviment social i polític inèdit a Europa; i al País Valencià continua esquerdant-se un monolitisme polític que per primera vegada ensenya la data de caducitat.

Enfront d’aquesta actitud predemocràtica i arrogant només existeix la sàvia determinació de les conviccions democràtiques. Si mai parlem del fracàs de la Tercera Via és precisament perquè aquesta via no existeix; perquè no existeixen els grisos quan parlem dels valors democràtics essencials. O s’està pel diàleg o no s’hi està; o es creu que cada societat té dret a decidir el seu futur o es posa en perill de forma perillosa el propi sistema democràtic.

Determinacions com la de Jaume Sastre i lideratges com el del president Mas evidencien les mancances democràtiques d’un Estat, l’espanyol, que per pròpia voluntat ha deixat com a única via de regeneració política la seva desaparició tal i com està articulat en l’actualitat.

Article publicat a e-noticies.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s