UNITS O VENÇUTS

Per saber qui diu què a vegades va bé fer una mica de memòria. En el meu cas recordo haver fet pública la necessitat d’establir un acord amb entre CDC i ERC quan Convergència finalment va optar per fer el pacte del Majestic amb Aznar l’any 1996. Quan es forjava el primer tripartit, any 2003, em vaig cansar de raonar als principals responsables de la formació republicana d’aquell moment sobre la necessitat d’establir un pacte majoritari amb Convergència obert a la resta de formacions polítiques que fessin una clara aposta sobiranista. També ho vaig fer amb el segon tripartit, l’any 2006.

Alguna cosa hi tenia a veure que l’any 2007 em decidís a organitzar la Plataforma per la Sobirania al sí de CDC -una plataforma que va arribar a comptar amb més de 1000 associats- on entre d’altres objectius importants hi havia una moció de censura amb l’oferiment a ERC d’un pacte garantir durant deu anys amb la creació d’una mesa de treball d’experts que establís les bases per a la creació d’un nou estat català. Una proposta que no es va materialitzar però que va assolir l’objectiu de que en el seu 15è congrés, Convergència agafés el compromís d’assumir “…Catalunya esdevingui una nació lliure i sobirana en l’Europa del segle XXI i en un món interrelacionat”.

Per això valoro l’encert polític de l’entesa entre Mas i Junqueras, perquè la considero l’embrió de l’acord polític més transcendent que ha viscut aquest país en la seva història contemporània: l’acord del 12 de desembre de 2013 entre una majoria de forces polítiques al Parlament de Catalunya que va materialitzar la pregunta i la data de 9N.

Em sembla pertinent aquesta perspectiva temporal per entendre el valor d’aquesta entesa que ha costat tan d’entendre als quadres polítics dels respectius partits polítics i que, paradoxalment, està perfectament interioritzada i valorada per una majoria de l’electorat i de la societat civil del Principat. Una entesa que ara té més sentit que mai perquè arribem al moment crucial d’aquest procés.

Cal deixar clar que la unitat d’acció és un valor en si mateix i en cap cas és una excusa per amagar res ni aprofitar-se’n. És, però, un element imprescindible per fer arribar a bon port el projecte polític de la nostra independència.

Els poders polítics -i fàctics- de l’Estat ho tenen tant clar que han posat en marxa tota la maquinària per dinamitar aquesta unió. Em preocupa molt que des d’Esquerra i des de l’esquerra, per activa o per passiva, s’atorgui cap mena d’oportunitat a aquesta estratègia de l’espanyolisme.

Totes les peces encaixen per construir un nou estatus polític per a Catalunya, i només no tenim cap intenció d’amagar res sota la catifa sinó que entenem l’oportunitat de bastir una nova etapa de regeneració política. Però tinguem clar que aquesta és una oportunitat única i històrica que passa cada 300 anys com recorda el professor Sala i Martin i com no em canso de repetir: només tenim una oportunitat, una bala a recàmera i aquesta és la que hem d’aprofitar. No donem cap espai a la divisió interna, tinguem alçada de mires, sentit d’Estat, no fem política de curta volada o de vol gallinaci com deia Pla, i observem l’objectiu superior que encarem.

Ni des de la societat civil organitzada ni des del bloc sobiranista que configura l’acord del 9N ens podem permetre cap dubte, inquietud o divisió. Tenim el futur a tocar, només depèn de nosaltres i no tindrem cap excusa si no ho fem bé: o guanyem units o perdem dividits.

Article publicat a: http://in.directe.cat/victor-terradellas/blog/12569/units-o-vencuts

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s