ESCÒCIA, LA VICTÒRIA DE LA VIA DEMOCRÀTICA

El 10 de gener 2012 el president del govern escocès, Alex Salmond, va comunicar que el 18 de setembre de 2014 es celebraria el referèndum per la independència d’Escòcia. Tal i com es va comprometre el govern britànic a través del seu primer ministre, James Cameron, aquell mateix gener de 2012, el referèndum ha comptat amb la garantia i el suport del govern de Londres i del Parlament britànic mitjançant una llei que cedeix temporalment les competències per celebrar-lo.
El fet democràtic que va culminar amb el referèndum s’inicià l’any 2009 amb la materialització d’acords entre diferents organitzacions cíviques i socials i el mateix Partit Nacionalista Escocès (SNP) per garantir uns fonaments socials i polítics sòlids per reclamar el referèndum. I quests acords van facilitar que en les eleccions al Parlament escocès de l’any 2011 l’SNP aconseguís una majoria absoluta que validava la seva proposta democràtica.
Aquest fet va possibilitar, el 25 de maig de 2012, la posada en marxa de la campanya Yes Scotland, liderada pel mateix SNP així com pel Partit Verd Escocès i pel Partit Socialista Escocès. Un mes més tard, el 25 de juny de 2012, es va posar en marxa la campanya del ‘no’ amb el lema Better Together que ha comptat amb una fort suport des de Londres a través del Partit Laborista, el Partit Conservador i els Liberals Demòcrates.
El 18 de setembre de 2014, doncs, la societat escocesa respongué des de la legalitat i amb totes les garanties democràtiques a la pregunta ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’.
La seqüència dels acords polítics i l’esperit democràtic amb què s’ha desenvolupat ens permeten afirmar que Escòcia ha estat la gran guanyadora d’aquest procés. Els homes i les dones d’Escòcia han decidit el seu futur d’acord amb l’Estat en què actualment es troben integrats, comptant amb el respecte i reconeixement dels seus veïns i del conjunt de la comunitat internacional.

Malgrat que la societat escocesa es va inclinar majoritàriament pel ‘no’ com a resposta a la pregunta ‘Escòcia hauria de ser un país independent?’ cal destacar, per sobre de tot, l’exercici de democràcia efectiva que ha representat el procés previ, la campanya electoral, la jornada del referèndum i la mateixa assumpció dels resultats tant per part dels guanyadors com pels que no han vist assolides del tot les seves expectatives.
Durant quatre anys –des de l’any 2009- hem estat testimonis de com es gestava aquesta victòria rotunda de la democràcia que ha tingut l’epicentre al Parlament escocès, que ha amarat el conjunt de la societat escocesa i que ha comptat, també, amb la garantia i el suport del govern de Londres i del Parlament britànic.
En aquest sentit, volem felicitar públicament el Partit Nacionalista Escocès i molt especialment el seu líder, Alex Salmond, per la bona feina realitzada i per haver demostrat que la democràcia no és hostatge de les lleis sinó que les lleis garanteixen i han de protegir la democràcia i el dret a decidir de tota societat.
Igualment, posem en valor la reacció britànica expressada a través del seu primer ministre, David Cameron, compromès amb una nova etapa en les relacions entre Londres i Edimburg que ha de facilitar en una nova Devolution que garantirà noves quotes d’autogovern per al govern i el parlament escocesos. Aquesta va ser la seva paraula abans el referèndum i ara li pertoca estar a l’alçada d’aquest compromís.
Finalment, i malgrat el convenciment de considerar el procés català i escocès com a no homologables, no ens podem estar de destacar les profundes diferències entre els governs britànic i espanyol que es fan especialment visibles en observar la pulcritud democràtica del govern de Londres i la negativa obstinada del govern de Madrid a l’hora de facilitar la lliure expressió democràtica de la societat catalana.
Un fet que contrasta amb la determinació democràtica del Govern de Catalunya, liderat pel president Mas, i pel Parlament de Catalunya –a través de les forces polítiques van fer possible l’acord sobre data i pregunta establert el 12 de desembre de 2013-, i d’una majoria de la societat catalana que ha sabut expressar públicament la seva determinació democràtica a través de mobilitzacions multitudinàries, cíviques, pacífiques i festives. De forma destacada els darrers tres Onzes de setembre, festa nacional de Catalunya, i molt especialment aquest any 2014 quan prop de dos milions de persones van manifestar-se a Barcelona per reivindicar la democràcia i el vot dels ciutadans com única eina vàlida per a la resolució de conflictes polítics.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s