Units per guanyar

Hi ha una crítica recurrent als partits polítics que es refereix a una suposada incapacitat per prendre decisions sense fer-ne una comptabilitat en funció dels rèdits electorals. És una crítica que té una base real perquè és evident que l’objectiu de tots els partits polítics és obtenir el màxim de suport electoral, però és només una veritat a mitges perquè els autèntics partits de govern situen –han de situar– el servei a les persones per sobre del rèdit immediat.

together-235128_640Dit això, resulta sorprenent els càlculs que ens toca escoltar en el debat sobre la necessitat o no d’una llista de país que integri el conjunt de les forces polítiques sobiranistes i la societat civil –autèntica protagonista d’aquesta història– en els propers comicis al Parlament de Catalunya. Tothom fa càlculs –uns més que els altres– i, d’aquí la meva sorpresa, l’objectiu final és saber quina opció atorga més diputats.

I potser la política no és això o, en tot cas, no és només això. Si els analistes critiquen l’estricte càlcul electoral dels partits també ens hauria de molestar fer-ho ara perquè no estem parlant d’una operació matemàtica sinó que estem parlant del moviment polític més decisiu que afronta el nostre país en els darrers tres segles.
Hi ha moltes raons per reclamar una llista única però només una absolutament irrefutable: demostra que els líders polítics han entès el sentit majoritari de la societat”
Així, fer una llista o fer-ne dues –o tres, o les que sigui– s’ha d’entendre com la capacitat d’entendre o de girar-se d’esquena a un clam majoritari de la societat catalana que reclama unitat als líders polítics i a les seves respectives formacions. Per cert, la mateixa unitat que la societat ha sigut capaç de demostrar de diferents formes i en diferents ocasions: conglomerats, fent via, enllaçats, formant la senyera o votant.

El proppassat Onze de setembre –aquest i els tres anteriors, en la concentració a la plaça Catalunya del dia 19 d’octubre, a l’acte de final de campanya d’Ara és l’hora el 7 de novembre o a qualsevol de les concentracions a les que hem acudit en els darrers mesos–, ha quedat clar que hi ha un clam absolutament transversal i compartit entre els partidaris del Dret a decidir, i aquest és el de reclamar unitat a la classe política.

No es tracta, doncs, de decidir una estratègia sinó que es tracta de reconèixer l’absoluta radicalitat democràtica del procés que estem protagonitzant, fer evident que es tracta d’un projecte dirigit des de baix, pilotat des de la connexió amb el sentiment majoritari que viu Catalunya… I aquest es resumeix amb una màxima que hem escoltat una i mil vegades: fer-ho junts.

Hi ha moltes raons per proposar, defensar i reclamar una llista única de país en els propers comicis catalans però només n’hi ha una que sigui absolutament irrefutable: perquè demostra que els líders polítics han entès el sentit majoritari de la societat catalana i es posen al seu servei.

Article publicat a: http://www.tribuna.cat/opinio//units-per-guanyar-18-11-2014.html

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s