Adéu a l’espanyolitat

L’espanyolitat no són les persones, és un concepte. L’espanyolitat és la manera de fer d’un estat que defuig la lògica i la raó i la substitueix per una mena d’obcecació que voreja el fanatisme i que amara el conjunt de l’arquitectura institucional, pública i privada, d’aquest estat.

L’espanyolitat és l’essència d’aquest estat i és a aquest estat a qui diem adéu de forma cívica, pacífica i democràtica. No tenim res en contra de la immensa majoria de la població espanyola però no tenim res a veure amb un concepte d’espanyolitat que és essencialment antidemocràtica precisament perquè sotmet els principis democràtics essencials a una ideologia que consideren superior i que podem resumir com a espanyolitat.

Que el màxim responsable de Telefónica clami contra la independència i que sigui inimaginable que ho facin Orange o Vodafone no té res a veure amb l’economia o amb l’empresa, és a causa de l’espanyolitat.

Que Almirall vulgui espantar els seus treballadors i no ho faci Novartis, que la dobla en treballadors i volum de negoci, no té res a veure amb una hipotètica inestabilitat sinó amb l’essència de l’espanyolitat dels seus propietaris.

I només des d’aquesta espanyolitat cega es pot entendre tot un governador d’un banc central alarmant els mercats i afeblint la pròpia institució fent servir segons quines expressions que mai, en cap cas, faria servir un responsable de cap banc central del nostre entorn.

L’espanyolitat -no pas els espanyols, ni la seva llengua, ni la seva cultura- és una amenaça per a la democràcia. I per tant, ho és també per la pròpia societat espanyola. Potser per això cal posar de manifest l’aposta cívica, pacífica, democràtica i transversal que bastim des de Catalunya.

Una aposta per construir un nou estat no ha de significar, només, un avenç polític, social i econòmic per a les dones i els homes de Catalunya, sinó que també deixarà veure les profundes mancances democràtiques que pateix Espanya i deixarà en mans de les persones que hi visquin la possibilitat d’avançar per ser, finalment, la societat democràtica i europea a què poden aspirar.

Sentirem, perquè no cal escoltar-les, noves amenaces i desqualificacions mancades del mínim rigor i de la mínima lògica que requeriria un debat electoral seriós i seré. Fins el darrer dia de campanya i, ben probablement, fins la mateix jornada de reflexió -i potser encara no hem vist la més grossa-. Que siguin un impuls més per construir aquest nou país i aquesta nova democràcia que farem néixer el 27S.

Víctor Terradellas i Maré.

Article publicat a: http://www.tribuna.cat/opinio/politica/adeu-a-lespanyolitat-24-09-2015.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s