El nostre vot a Madrid

El gir copernicà que va efectuar la política catalana el proppassat 27S va tenir com a resultat una majoria independentista al Parlament. Un gir que es va evidenciar amb la declaració del “inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals” i amb la fórmula de presa de possessió del president Puigdemont , el 12 de gener, jurant fidelitat al poble de Catalunya. La sobirania d’aquest país -com la de tot els països normals, al capdavall- rau en el poble i, per tant, en el Parlament en tant que màxima expressió democràtica de la societat catalana.

Assumit aquest canvi de paradigma polític, perquè ho és, va existir un cert debat sobre el paper de les forces independentistes a Madrid amb un resultat conegut: Convergència -amb el paraigua de Democràcia i Llibertat- i Esquerra van decidir participar-hi a través dels comicis estatals, i les CUP van decidir quedar-ne al marge adduint que aquelles no són les seves Corts i que no té sentit ser-hi.

L’aritmètica parlamentària sorgida del 20D, com ja havíem dibuixat molt abans alguns de nosaltres, ha situat la governabilitat espanyola en un estat de desconcert i de fragilitat que ha de ser analitzada i degudament aprofitada des de Catalunya. No, és clar, com s’hauria observat fa uns anys amb el finiquitat peix al cove sinó, precisament ara, per enfortir i garantir el procés d’independència.

Arribats a aquest punt i més enllà de les necessàries gesticulacions que hem vist i veurem aquests dies, sembla que les dues forces independentistes catalanes només haurien de donar suport a una opció de governabilitat espanyola, la que sigui, si arranquen un compromís polític, concret i calendaritzat en relació amb el nostre full de ruta cap a la independència. Així doncs parlem, només, de donar suport a canvi de la desconnexió.

 

I parlem d’una proposta concreta i per deixar clar que no ens referim a declaracions vagues sobre el dret a decidir o una hipotètica reforma constitucional que hauria de garantir no se sap quan un difús referèndum. I no, això són pantalles anteriors al 27S que a Catalunya ja hem superat i que ens allunyen de cercles viciosos que durant trenta anys no han modificat ni un mil·límetre l’estatus polític de Catalunya.

 

Només des d’aquesta perspectiva i només amb aquestes condicions tindria alguna mena de sentit un posicionament favorable per part d’aquestes dues forces polítiques catalanes. Si no és així, tocarà mantenir fermes les ofertes de pacte, diàleg i negociació per a la desconnexió -fidels al principal eix d’ambdós partits polítics durant la campanya electoral-, però allunyar-nos d’una escena política espanyola que cada dia que passa sembla més desorientada i convulsa.

 

Víctor Terradellas i Maré

 

Article publicat a: http://www.tribuna.cat/opinio/politica/el-nostre-vot-a-madrid-04-02-2016.html

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s