Gràcies a Muriel (i una certa esquerra)

puigdemont_457

De la Muriel n’heu pogut llegir tota mena de panegírics, i coincideixo pràcticament en tots: persona perseverant, tossuda, determinada, humil i sense la paraula renúncia en el seu vocabulari.

M’agradaria, però, afegir una pinzellada que no hauria de quedar esborrada ni tapada en aquest moment en què cal entendre del tot què ha significat i què significarà per sempre la Muriel.

Escric sovint que allò que té més valor del nostre procés d’independència -allò que ens homologa en altres moviments que han reeixit en la seva voluntat d’esdevenir Estat-, és la capacitat del procés d’esdevenir transversal a tot l’arc ideològic. Més encara, el nostre procés no ha estat irreversible fins que les diferents forces polítiques catalanes han estat capaces de bastir un front comú i acordat un calendari i un full de ruta específic cap a la independència.

És des d’aquesta perspectiva que la figura de Muriel Casals és altament simbòlica i exemplar. Filla d’un exiliat republicà, militant de l’esquerra no independentista -al PSUC i a Iniciativa per Catalunya-, no només va fer possible i va participar en mobilitzacions multitudinàries que superaven les diferències ideològiques entre catalans, sinó que no va dubtar a formar part d’un projecte polític, Junts pel Sí, on compartia espai amb socialdemòcrates, democratacristians o liberals.

Ella -i moltes persones com ella-, va configurar un nombrosíssim grup de població catalana que no va voler ser còmplice ni part de l’esquerra indolent amb l’unionisme i va esdevenir militant activa d’aquesta revolució cívica, pacífica i democràtica que protagonitzem.

La Muriel i totes les muriels que van fer aquest pas de forma desacomplexada, van deixar -i deixen encara- en evidència aquell que des d’uns postulats suposadament d’esquerres i alliberadors, esdevenen una baula més que nega drets democràtics essencials que hem d’exercir com a poble.

També va ser ella -des de la pedagogia i la constant apel·lació al diàleg- qui insistia a explicar a l’unionisme d’esquerres, d’aquí i d’allà, que la història contemporània deixava clar que la relació entre Catalunya i Espanya només podia ser justa i equànime si esdevenim a veïns. Calia, explicava, descartar terceres vies que sempre acabaven en una jerarquia en la que no era possible garantir el progrés polític, econòmic i social a la societat catalana. Com cal descartar-les ara, quan ja sabem que faran el mateix cercle amb diferents actors fins confirmar, per enèsima vegada, que l’única relació possible amb Espanya és la de veïnatge.

Aquest llegat d’unitat política és, probablement, una de les grans herències que rebem de Muriel Casals. Preservar-lo és, amb tota seguretat, el millor homenatge que podem fer a aquesta patriota d’aparença fràgil i pensament robust.

Víctor Terradellas i Maré

http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/gracies-muriel–100856.html

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s