Una nova doctrina a Turquia, un nou paradigma a la regió

01

El mes de gener de 2016 ha estat testimoni de la visita del vicepresident d’Estats Units, Joe Biden, a Turquia. No ha estat una visita protocol·lària ni menor perquè pot haver significat un canvi profund pel que fa a l’actuació de l’Administració Obama a la regió.

Per entendre el canvi explicitat Biden cal recular quinze anys i situar-nos en una escena mundial noquejada pels atemptats de l’11S a Nova York i amb un president Bush iniciant una ofensiva mundial contra Al Qaeda que es va focalitzar, sobretot, a l’Afganistan. La logística militar necessària per fer possible la resposta militar nord-americana la tardor de 2001 requeria totes les facilitats a l’espai aeri turc i a les seves bases militars. I aquí és on Turquia va aprofitar la seva ubicació estratègica per aconseguir un posicionament internacional en contra dels kurds. Ankara va imposar la inclusió de les organitzacions kurdes a la llista de les organitzacions terroristes de l’anomenat eix del mal i va impossibilitar qualsevol opció dialogada amb el Kurdistan.

Hem volgut retrocedir aquest quinze anys per entendre què significa que el gener de 2016 Joe Biden es trobi amb el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, i no només anunciï la seva voluntat de fer més estreta la col·laboració en la lluita contra Estat Islàmic -que potser és el que més s’ha destacat a la premsa internacional-, sinó que a més posés sobre la taula la necessitat de diàleg i acord amb les milícies kurdes a Síria i, el que és més rellevant, el mateix diàleg i acord amb les forces polítiques kurdes a Turquia. Més encara, Biden es va permetre, fins i tot, recriminar la disminució de les llibertats civils auspiciada del govern d’Ankara.

És un canvi rellevant perquè trenca el binomi amb què Turquia criminalitza els kurds sirians: insisteixen a repetir que el principal partit kurd a Síria, el PYD, i el seu braç armat, són el mateix que el Partit dels Treballadors del Kurdistan, PKK, que encara és considerat per Turquia i per la comunitat internacional com una organització terrorista.

És evident que el govern turc no s’esperava aquest nou posicionament dels Estats Units i per això, després d’una reunió de més de tres hores, Davutoglu insistia en no veure diferències entre “organitzacions terroristes com Estats Islàmic i les milícies kurdes”. En la seva rèplica, Biden va deixar clara la seva posició favorable pel que fa partit kurd de Síria, el PYD y, sobretot, pel que fa a les seves milícies, les YPG. Va deixar clar que aquestes milícies continuarien comptant amb el suport de Washington en la seva lluita contra Estat Islàmic.

L’abast regional de la visita, i el nou paradigma en la que la diplomàcia nord-americana l’ha volgut situar, va quedar clar en el compromís de Biden per mediar entre Bagdad i Ankara tot explorant noves fórmules d’actuació també en territori iraquià. En concret, l’estratègia nord-americana passa per assegurar l’expulsió d’Estat Islàmic de Mosul. Pocs dies abans, a Davos, s’havia entrevistat amb el primer ministre iraquià, Haidar al Abadi, per tal que acceptés la participació de l’exèrcit turc per tal de recuperar aquesta ciutat iraquiana. Tota una declaració d’intencions.

Cal veure, encara, fins on arriba la diplomàcia nord-americana i fins on cedeix el govern turc, però resulta clar que observem un efecte col·lateral -positiu i no previst- provocat pel conflicte sirià i que pot proposar noves vies de resolució de conflcites a la regió. Que Washington afirmi que la via militar és una via morta per solucionar el conflicte amb els kurds i que cal explorar les vies de la negociació política representa un gir copernicà en el posicionament exterior nord-americà que, precisament, havia estat comprensiu i condescendent amb les repetides ofensives turques contra els kurds.

El discurs de Biden, a més, es va veure complementat amb un seguit de gestos que van contrariar profundament les autoritats turques. El més destacat va ser la reunió pública amb parlamentaris kurds i amb alguns dels seus líders civils. El vicepresident nord-americà també va fer una crida a la llibertat de premsa i d’expressió, i va mostrar la seva solidaritat amb el miler d’acadèmics acusats d’altra traïció per haver signat un manifest crític amb el govern.

Des d’aquestes mateixes pàgines i des d’aquesta mateixa Tribuna hem denunciat la deriva de l’essència laica d’Atatürk cap a un islamisme gens moderat; la represa de les hostilitats cap a la població kurda; una hostilitat que ataca una de les poques alternatives democràtiques a la regió. Una alternativa que passa perquè la comunitat internacional avali la construcció de l’estat kurd complet o assolir aquest estat complet de manera progressiva en els diferents territoris. Ara, els Estats Units semblen donar-nos la raó quan dibuixen una nova doctrina en què a més de lluitar contra les opcions fonamentalistes podrien donar suport a les principals alternatives democràtiques a la regió. Els kurds ho són i té un valor polític immens que la primera potència mundial ho reconegui.

Sembla clar, doncs, que la diplomàcia que hem vist fins a dia d’avui i que potser ha donat algun bon resultat a curt termini ha estat desastrosa en el llarg. Hem de posar fil a l’agulla, deixar-nos d’hipocresies i assumir els valors que han inspirat el món occidental des de l’antiga Grècia. Uns valors que no podem malmetre per diners. I calen, també, noves visions i relacions de la comunitat internacional amb els països del Golf, amb especial atenció a Qatar, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. Països que han convertit la diplomàcia en l’art de fer servir amb Occident la força econòmica que els donen els recursos naturals fòssils alhora que impulsen la seva croada particular entre xiïtes i sunnites a la regió: del Iemen a Síria. Els diners que serveixen per comprar mitja City de Londres, uns Mundials de futbol o la samarreta del Barça són els mateixos diners que armen i fan fort Estat Islàmic i el seu ideari pervers fonamentat en lectures alcoràniques esbiaixades, per exemple. Ho tenim clar, oi?

Víctor Terradellas i Maré

http://international-view.cat/PDF/CIV%2022/Terradellas%20civ%2022%20ok.pdf

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s