De Milosevic a Erdogan

13781666_10207789459466994_4574708112950874994_n

El mes de novembre de l’any 2006, una vintena de catalans van participar en una brigada espanyola per actuar com a escuts humans en cas de bombardejos aliats contra Bagdad. Una capital, com tot el país, que en aquells moments era sota el règim dictatorial de Saddam Hussein.

Ja llavors vam ser moltes les veus que ens vam indignar contra una actuació que disfressada de pacifisme donava suport explícit a un sàtrapa sanguinari com Hussein. Una de les reflexions que fèiem en aquell moment era que si l’any 1945 les forces aliades no haguessin oblidat el nostre país per continuar l’alliberament europeu contra el feixisme, no ens hauria agradat que cap estranger fes d’escut humà a Barcelona perquè els hauria convertit en còmplices de l’alçament militar de Franco.

M’ha vingut al cap la paradoxa dels catalans a l’Iraq de l’any 2006 veient la reacció de l’opinió publicada després del cop d’estat fallit contra Erdogan a Turquia, o de les declaracions dels màxims responsables polítics de les diferents nacions del món. Perquè un cop més hem perdut tots els matisos i massa principis pel camí.

Estic convençut que l’intent de cop d’estat és una mala operació orquestrada des de l’exterior però, si us sembla, d’això en parlarem més endavant i amb major perspectiva i informació. En tot cas, el que està fora de dubte és qui és Erdogan i què significa la seva deriva antidemocràtica i proislamista.

La seva evolució política ha estat prou nefasta com per ser acusat públicament, el proppassat mes de febrer, pel vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, de permetre ‘una continuada disminució de les llibertats civils’ de la població turca. Sí, sí, turca, no pas kurda. Amb aquests ja ha reprès una guerra oberta que arrasa, literalment, el territori kurd al si de les fronteres turques i aniquila pobles sencers. Una guerra oberta que massacra la societat civil i per la qual no ha tingut cap angúnia de comptar, ell i la seva família segons fons russes, amb el comerç i la complicitat d’Estat Islàmic: tancant les fronteres amb Síria quan li ha calgut, o obrint-les per permetre ràtzies contra les milícies kurdes dins mateix de Turquia.

La persistent deriva autoritària d’Erdogan no es visualitza ara amb les milers de detencions i purgues al si de l’exèrcit, la judicatura o l’oposició política, sinó que tot just culmina ara. Erdogan perverteix sense angúnia els principis laics imposats per Atatürk, el fundador de la Turquia moderna, laica i pro-occidental, i ho fa amb una barreja de populisme, censura als mitjans públics i privats, coacció a la dissidència política i, perquè no dir-ho, jugant amb la indecisió i la por d’una Europa, i d’un món occidental, sense una estratègia clara a la regió. En el cas d’Europa, el darrer preu d’aquesta inacció és la rodona quantitat de 6.000 milions d’euros per acollir, és un dir, refugiats, sirians. Les ovelles a cura del llop.

El que està passant a Turquia de fa anys, el que està passant ara mateix després del cop d’estat fallit, evidencia una clara miopia de la comunitat internacional a l’hora d’interpretar quins actors són part del problema i quins parts de la solució a la regió.

Fins quan aquesta comunitat internacional farà ulls clucs a la retallada de llibertats democràtiques a Turquia? com justificarà l’onada de repressió anunciada a la que estem assistint? Perquè es permet que un membre del Consell d’Europa, i Turquia ho és, plantegi la qüestió de la pena capital quan cap Estat integrant d’aquest organisme la pot contemplar? Què més ha de fer el govern Erdogan en contra dels drets humans, tant individuals com col·lectius, perquè sigui sancionat i condemnat per les institucions internacionals?

Com passava en el cas de Saddam Hussein, el rebuig a una acció no acordada ni justificada per la comunitat internacional, ens ha de fer còmplices d’un opressor? Com va passar amb Milosevic haurem d’esperar a què les imatges i la constatació de les grans massacres posin en evidència el perfil autoritari d’Erdogan? Fins quan aquesta islamització, còmplice de la que està atacant el cor d’Europa?

La idea de repulsa a un cop d’estat executat per l’exèrcit situa automàticament el president turc en el bàndol dels demòcrates?

Europa, la nostra idea d’Europa, no només passa per oferir propostes polítiques convincents en lloc de filats de ferro, sinó que passa també per entendre, interpretar i actuar quan en el nostre propi continent creix la llavor del rebuig als principis democràtics essencials. Fa anys que arribem tard a Turquia i fa mal de veure com ara beneïm i aplaudim un polític i un règim impossibles d’estandaritzar com a democràcia.

Víctor Terradellas i Maré

http://in.directe.cat/victor-terradellas/blog/16241/de-milosevic-a-erdogan

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s