En Joan Saura, el candidat del canvi amb extensió (de debò), insisteix a repetir aquests darrers dies, tant si li pregunten com si no, que ell no pactarà mai amb el Sr. Mas.
Aquestes eleccions, entre moltes altres coses, també plantegen el repte de superar allò que Carod Rovira ha tingut l’encert de definir com el de ‘l’enfrontament estúpid’. Aquell que ha enfrontat les ciutats contra els pobles, el progrés contra la identitat, la modernor amb la projecció cultural. En definitiva, que ha mirat de fer col·lidir la idea del progrés social amb la idea del progrés nacional.
En aquest sentit, seria profitós i convenient que un candidat que representa, de forma nítida, una opció d’esquerres, de progrés i d’arrel nacional, tingués la capacitat de concebre el ‘canvi de debò’ com la superació d’aquests esquemes que ens empetiteixen i ens fan semblar provincians. Negar-se de bell antuvi a un pacte amb CiU demostra que el Sr. Saura no treballa pel ‘canvi de debò’ sinó pel canvi, a seques, que anhelen els socialistes i que ja fa temps que practiquen a molts ajuntaments d’arreu del país, fent servir els regidors ecosocialistes com a escolanets.
La nova escena política que definirem el proper 16 de novembre ens demanarà superar esquemes i entendre el mapa polític català sense apriorismes. I ens demanarà a tots, i primer que a ningú als nostres polítics, que el país avançarà si avança la gent que hi viu, i que la gent que hi viu avançarà si avança el seu país.
A Euskadi fa temps que les forces nacionalistes governen amb Izquierda Unida, i és innegable el paper de pedagogia que aquesta força política fa dins i fora del País Basc. Que en prenguin nota els d’aquí.
VÍCTOR TERRADELLAS I MARÉ 