En ple segle XXI no tenen cap sentit les rivalitats decimonòniques entre Reus i Tarragona, ni té cap sentit l’aïllament de Valls, i cal comptar amb Vilaseca i Salou per engrandir un espai social, polític, econòmic i dotar-lo de la dimensió comercial i industrial que li pertoca. Un espai que, després d’anys d’endarreriments, ja compta amb l’enllaç amb l’alta velocitat ferroviària. Una nova eina de comunicació que s’afegeix a un dels principals ports d’Europa, el de Tarragona, i a un dels aeroports, el de Reus, amb un major creixement de passatgers en els darrers deu anys.
El potencial del Camp de Tarragona compta, ja ara, amb uns fonaments sòlids i reals que auguren un futur de progrés i creixement. Un creixement econòmic que cal compatibilitzar amb el manteniment i promoció del capital turístic a escala nacional i internacional.
Un i alre repte compten amb l’empenta d’un teixit empresarial que ha sabut combinar intel·ligència i valentia en els moments més pròspers i que ara sabrà trobar la manera de convertir aquesta situació complicada en una nova oportunitat per encarar el futur amb garanties d’èxit.
Finalment, cal demanar el compromís de les principals insitutucions públiques de la zona. Diputació, consells comarcals i ajuntaments han d’assumir amb vocació de servei el repte que els planteja una societat civil organitzada que vol integrar un territori, el Camp de Tarragona, que ha de competir en primera persona en la cursa per al desenvolupament i el progrés de la Catalunya del segle XXI.
Víctor Terradellas i Maré